Jaume Biscarri i de Fortuny

Jaume Biscarri i de Fortuny

Biografia
Naixement	18 juny 1876 Barcelona
Mort	1951 (74/75 anys)
Activitat
Ocupació	compositor, crític d'art, empresari, pianista

Jaume Biscarri i de Fortuny (Barcelona, 18 de juny de 1876 - 1951) va ser compositor, professor de música i crític musical.

Biografia

Fou fill del pianista i compositor Jaume Biscarri i Busom de Saga, a qui no arribà a conèixer (el pare morí quan el fill tot just feia l'any) i de Francesca de Fortuny i de Carpi. Seguint l'exemple patern, estudià música i s'hi dedicà professionalment tota la seva vida.

Col·laborà amb la revista Musical Hermes, un periòdic de la casa de música Parramon; el seu "Cursillo de Armonía" per correspondència va ser seguit per subscriptors d'arreu de l'estat espanyol. Com a compositor signà habitualment amb el pseudònim (J. o F.) Bisfort (Biscarri de Fortuny) o a vegades amb el de Jaequein, i produí peces per a piano, de cambra, per a banda, per a orquestra; òperes, sarsueles, misses, masurques i altres. Per la similitud de noms, ocasionalment hom ha confós obres del pare Biscarri per les del fill, i a l'inrevés.

Jaume Biscarri es casà amb Maria Antonieta Cuyàs i Tintorer, neta de Pere Tintorer, professor de piano del Conservatori del Liceu de Barcelona. Una seva filla, Antònia Biscarri i Cuyàs (morta el 22 de gener del 1987), va ser pianista amb el pseudònim Laura Castilla, i compongué l'Himno al Cristo Trabajador (1944) i els goigs a la Mare de Déu del Coll amb lletra de mossèn Lluís Romeu, entre altres peces. Una altra filla del matrimoni, Isabel de nom artístic Elisabeta, va ser escultora tallista i s'especialitzà en imatgeria religiosa; morí el 17 de novembre del 1981. Una tercera filla, Bernarda, ser una escriptora molt religiosa que publicà -especialment abans de la guerra- a la revista Ellas i als diaris La Vanguardia, El Diario de Barcelona i El Correo Catalán, i morí a finals de febrer o l'1 de març del 1954.

El fons musical de la família va ser adquirit per la Biblioteca de Catalunya l'any 1994.

Obres

(Selecció)

• ¡A Melilla!, marcha militar, per a veu i orquestra simfònica, amb lletra de S.Sadur
• Alba luz baña los montes, per a 4 veus masculines
• Americana núm. 1, per a orquestra
• Barcarola, per a quartet de corda, harmònium, piano, flauta i contrabaix
• Canto a un amor, per a veu, violí i violoncel
• Despedida a la Virgen, a dues veus i cor amb acompanyament d'harmònium o piano
• L'estrella, juguet en un acte i en vers, per a veu i piano, amb lletra de Modesto Bodallés
• Fantàstiques, per a orquestra
• Gavota en Re M, per a quintet de vent
• Grande Valse de Concert pour piano, de B. Jaequein
• Himne de Berga (1899), per a orquestra. Composició escrita originalment per a la inauguració del Canal Industrial de Berga, el títol és d'atribució popular
• 3 Mazurka, per a conjunt de vent
• Minuet, per a quartet de corda, harmònium, piano i flauta
• Missa Bonanova, a quatre veus amb acompanyament d'orgue i orquestra (amb versió amb acompanyament d'orque i quintet de corda)
• La nariz de Su Alteza, opereta en un acto, amb lletra d'Alejandro Barba
• El novio, sarsuela per a veu, orquestra i cor
• ¡¡¡Olé!!!, paso-doble, per a piano
• País de encantos, pericón, per a quartet de corda i piano
• Parlant d'amour, vals, per a flauta, quartet de corda, harmònium i piano
• Patria: composición orquestal
• ¡Per deu duros!, zarzuela en un acte i en vers, amb lletra de Modesto Bodallés
• Perfumes de Aragón, jota, per a orquestra
• Preludio, op. 120, per a quartet de corda, harmònium i piano
• Santa Ana, pieza para orquesta, per a quintet de corda, harmònium i dos pianos
• Diverses sardanes, per a instruments o per a piano sol
• El secreto de la marquesa, opereta en dos actos, per a veu i orquestra
• Societat Familiar o Tenorios y Castanyas (1900), sarsuela amb lletra de Joan Manuel Casademunt
• Sonata en fa menor (1899)
• El timo del Villacamelo, zarzuela en un acto, amb lletra d'Alejandro Barba
• Ylda, ópera en un acto

Enllaços externs

• Fons Biscarri de la Biblioteca de Catalunya