Jaume Destorrent i Casa-saja
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1430 Barcelona |
Mort | 1499 (68/69 anys) |
Conseller en cap de Barcelona | |
Activitat | |
Ocupació | advocat, polític |
Jaume Destorrent i Casa-saja (Barcelona, c. 1430 - 1499) va ser ciutadà de Barcelona i polític, conseller en cap el 1478, 1484 i 1490.[1]
Biografia
[modifica]Va ser doctor en dret per la Universitat de Lleida. El 1462, després de l'execució del seu germà Pere, va haver de fugir a Barcelona.[1]
Mitjançant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485.
Participà en les Corts de Barcelona de 1480-1481, i el 1482 fou advocat de la Generalitat de Catalunya.[1] Quan el 1484 tornà a ser conseller en cap de Barcelona, va enfrontar-se contra els camperols.[1] Advocat municipal entre 1485 i 1490, era el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governava Barcelona durant el període de reformes i canvis polítics i econòmics.[1]
Des de la seva posició d'advocat del General durant la crisi política de finals del segle xv, va participar en la confecció de l'informe acusador que convenç a Ferran II de suspendre el sistema d'eleccions a diputats. De resultes d'aquests canvis, va ser novament conseller en cap per nominació reial (1490-1491) i, posteriorment, regent de la cancelleria. Redactà el privilegi de 1493, pel qual governaria la ciutat fins a l'establiment el 1499 de la insaculació (elecció per sorteig a partir de llistes pactades), en col·laboració amb Jeroni Albanell i Dalmau.[1]
A la seva mort deixà una fortuna considerable.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Jaume Destorrent i Casa-saja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Grau i Fernández, Ramon. «Jaume Destorrent i la política de Barcelona. L'aflorament d'un personatge en la historiografia, 1879-1931», 2013.