Vés al contingut

Jaume Joan Falcó i Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume Joan Falcó)
Plantilla:Infotaula personaJaume Joan Falcó i Segura
Biografia
Naixement1522 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1594 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, poeta Modifica el valor a Wikidata

Jaume Joan Falcó i Segura, Jaime Juan Falcó y Segura o Iacobus Falco (València, 1522-Madrid, 31 d'agost de 1594) fou un humanista, matemàtic i poeta en llatí del Renaixement.[1]

Biografia

[modifica]

Fou membre de l'Orde de Montesa (1557), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador d'Onda, Benicarló, Vinaròs[2] i Perpunxent (1579) i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).[1]

Va obtenir mercè d'hàbit de l'Orde de Montesa, per influència de Pere Lluís Galceran de Borja, de la nissaga dels ducs de Gandia, Gran d'Espanya i mestre de l'Orde de Montesa, personatge amb qui va fer amistat i de qui va ser conseller privat i, a la seva mort el 1592, el seu marmessor testamentari.[2] Per assistir a Pere Lluís Galceran de Borja, en 1567 va viatjar a Roma i a Orà. Va tornar a Madrid en 1572, on possiblement va conèixer a Cristòbal Moura, conseller de Felip II i ja a València, en 1577, va entrar en contacte amb Manuel Sousa Coutinho, cavaller de l'Orde de Malta, que havia conegut a Miguel de Cervantes a les masmorres d'Àlger.[2]

Va morir a Madrid el 31 d'agost de 1594 i va ser enterrat al Col·legi de la Companyia de Jesús.[2]

Obra

[modifica]

Fou un autor amb gran predicament a la seva època. La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament (Operum poeticorum, Madrid 1600; Barcelona 1624, amb poemes afegits; València 1627, només els epigrames); dividida en set parts, conté epigrames (sovint amb mètrica artificiosa), poesies líriques, elegies, èglogues i sàtires, com també un comentari en vers a l’Ètica aristotèlica, el poema epicoreligiós De Hispania instaurata (sobre els inicis de la reconquesta), fragments d’un poema panegíric, en forma de profecia astrològica sobre Felip II, i comentaris a l’Ars poetica d'Horaci.[1] Publicà alguns poemes en preliminars d’edicions de l’època. És autor també del tractat conegut com a De quadratura circuli (València 1587, amb diverses reedicions). Fou satiritzat per Gaspar Guerau de Montmajor a Els mestres de València.[1]

Obres [2]

[modifica]
  • Compediaria totius de moribus philosophiae iuxta Ethica Aristotelis descripcio, 1570
  • Iacobus Falco Valentinus miles Ordinis Montesiani Hanc circuli quadraturam invenit, Valentia, apud viduam Petri Huete, 1587 (reimpr. Anvers, 1591)
  • Operum poeticorum, Libri Quinque, ab Emmanuele Sousa Coutigno... collecti, Mantuae Carpentanorum, apud Petrum Madrigalem, 1600
  • Obras Completas, vol. I, ed. crít., trad., notes i est. introd. de D. López-Cañete Quiles, León, Universidad-Secretariado de Publicaciones y Medios, 1996 (col. Humanistas españoles, 13).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Jaume Joan Falcó i Segura». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 20 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Jaime Juan Falcó y Segura» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 abril 2020].

Enllaços externs

[modifica]