Vés al contingut

Jaume Lluís Sobieski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Lluís Sobieski
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jacques Louis Henri Sobieski
(pl) Jakub Ludwik Henryk Sobieski Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1667 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1737 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Jovkva (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Lawrence's Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Príncep Imperial
Staroste de Puck (fr) Tradueix
Staroste de Jaworów (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Sobieski (Janina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabeth Sobieski (1691, 1691–1722) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Kasimira Sobieski, Marie-Charlotte Sobieska, Princess, consort of James, Prince of Wales Maria Clementina Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan III Sobieski Modifica el valor a Wikidata  i Marie Casimire Louise de La Grange d'Arquien Modifica el valor a Wikidata
GermansThérèse Cunégonde Sobieska
Maria Teresa Sobieska
Konstanty Wladyslaw Sobieski
Aleksander Benedykt Stanisław Sobieski
Teresa Teofila Sobieska
Adelajda Ludwika Sobieska
Jan Sobieski Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 209489869 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Lluís Sobieski (en polonès Jakub Ludwik Henryk Sobieski) (París 1667 - Zhovkva (Ucraïna) 1737). Príncep hereu de Polònia durant el regnat del seu pare, el rei Joan III Sobieski.

Nascut a París el dia 2 de novembre de 1667 essent fill del rei Joan III Sobieski i de l'aristòcrata francesa Maria Casimira Lluïsa de la Grange d'Arquien. Els Sobieski eren una família pertanyent a l'alta aristocràcia polonesa vinculada a la terra i amb importants possessions agràries a l'est de Polònia.

El dia 25 de març de 1691 contragué matrimoni amb la comtessa Hedwig Elisabet del Palatinat-Neuburg, filla de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. La parella va tenir cinc fills:

Des de ben jove ja participà amb el seu pare en diferents enfrontaments militars. Així, col·laborà militarment parlant amb el seu pare en les lluites contra els turcs a Viena el 1683. Per aquests serveis rebé el Toisó d'Or.

A la mort de Joan III aparegueren més de divuit candidats al tron polonès. L'absència d'una designació prèvia del príncep Jaume Lluís com a hereu al tron de Polònia dificultà enormement l'elecció.

Els principals candidats al tron polonès eren: en primer lloc, el mateix Jaume Lluís que tenia el suport d'Àustria i de gran part de la noblesa polonesa; en segon lloc, l'elector Maximilià II Manuel de Baviera casat amb la princesa Teresa Conegunda Sobieski i que tenia el suport de la reina mare; en tercer lloc, el príncep Francesc Lluís de Borbó-Conti que tenia el suport del rei Lluís XIV de França; i, finalment, l'elector Frederic August I de Saxònia.

L'elecció del Sjem polonès recaigué en l'elector de Saxònia que seria coronat amb el nom d'August II de Polònia el dia 1 de setembre de 1697. La decisió d'escollir un elector alemany sorprengué en un país com Polònia que sempre havia intentat evitar la influència dels alemanys en els seus afers interns.

L'elecció de Frederic August provocà l'aixecament armat de diverses faccions poloneses entre les quals hom hi podia trobar la liderada per Jaume Lluís. Sobieski i els seus aliats s'enfrontaren a les tropes saxones essent derrotats i posteriorment empresonats. Jaume Lluís i el seu germà Alexandre Sobieski estigueren durant més de dos anys a la presó.

A la sortida de la presó, la família Sobieski es retirà de la vida pública a les seves enormes possessions a l'est del país. Així, Jaume Lluís morí el dia 19 de desembre de 1737. A la seva mort, la seva fortuna personal era considerada una de les més importants de l'Europa del moment.