Jaume Ros i Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1918  Agramunt (Urgell) |
| Mort | 18 octubre 2005 (86/87 anys) Oliana (Alt Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, activista cultural |
| Premis | |
Jaume Ros i Serra (Agramunt, Urgell, 1918 - Oliana, Alt Urgell, 2005) fou un activista polític català. Milità des de ben jove a Estat Català, durant la guerra civil espanyola s'incorporà a la columna Macià-Companys i en acabar la guerra es quedà al Rosselló, on col·laborà en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb el FNC sense abandonar la militància a Estat Català.[1]
Després del 1945 tornà a Agramunt, però al cap de poc es va establir a Andorra, on des del 1962 acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat de Catalunya a l'exili i fou correu del president Josep Tarradellas. Va col·laborar al Diari d'Andorra i El Periòdic d'Andorra.[2]
El 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, i el 1999 deixà la militància a Estat Català, alhora que donava suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.[3]
El 2000 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla,[4] l'import de la qual, però, va cedir a La Bressola.
Obres
[modifica]- La memòria és una decepció 1920-1939 (1995)
- La decepció de la memòria: 1939-1995 (1995)
- Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996)
- Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996)
- Conèixer l'altra Andorra (2001)
Referències
[modifica]- ↑ «Jaume Ros i Serra». Diccionari d'Historiografia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Vilalta, Arnau Gonzàlez i. Contra Companys, 1936: La frustración nacionalista ante la Revolución (en castellà). Universitat de València, 2012-07. ISBN 978-84-370-8915-7.
- ↑ «Avui dimarts, 18 d'octubre del 2005, ha mort Jaume Ros i Serra a la vila d'Oliana» (en catalan). Racó Català, 18-10-2005. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Carbonell, S. ««Las lenguas minoritarias tienen problemas porque no tienen poder»» (en castellà). Última Hora, 01-03-2001. [Consulta: 11 setembre 2022].