Vés al contingut

Jaume Roset i Llobet

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2016)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Vegeu la pàgina de discussió
Plantilla:Infotaula personaJaume Roset i Llobet
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEstudis de ciència aplicada al món dels castells i la medicina de l'art
Activitat
OcupacióCirurgià, traumatòleg
Membre de

Jaume Rosset i Llobet (Sant Pere de Terrassa, 1964) és un metge català llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia. És especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport i en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.[1] Va ser el creador i el responsable de la Unitat Medicoquirúrgica de l'Art i de Traumatologia de l'Esport a l'Hospital General de Manresa,[2] impulsor i director mèdic de l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art de Terrassa[3] i director de la Fundació Ciència i Art.[4] També és un casteller membre de la colla dels Minyons de Terrassa i ha estat el director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, fins al 2012.[5]

Biografia

[modifica]

Els seus primers contactes amb els castells van ser a Vilafranca del Penedès amb un amic del seu pare, amb qui havien sigut companys de servei militar a Ceuta, i que formava part dels Castellers de Vilafranca.[6]

Va llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona i més tard va especialitzar-se en Medicina de l'Educació Física i l'Esport i en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.[1] Es va doctorar amb la tesi Aproximació a la fisiologia del casteller. Postgrau en Divulgació Científica. A principis dels anys noranta, va ser un dels fundadors de la Unitat Medicoquirúrgica de l'Art de l'Hospital de Manresa, dedicada a prevenir i corregir les patologies dels músics.[3]

El 1992 va entrar a la colla castellera dels Minyons de Terrassa on, ben aviat, va fer convergir la seva afició als castells i la seva curiositat per la ciència.[6] El 1994 hi va dirigir el Programa Individual d'Acondicionament Físic, en el qual hi participaren 60 minyons. L'objectiu del programa era l'estudi de la prevenció de lesions durant la pràctica castellera i es va realitzar juntament amb el preparador físic Francesc Cos i amb el suport del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès i l'Hospital General de Manresa.[7] El 1994 va impulsar i coordinar les primeres Jornades de Prevenció de Lesions en el Casteller i el 1996, també ho fa amb la Jornada de Ciència i Castells, emmarcada dins la Setmana de la Ciència a Catalunya. Les jornades de prevenció de lesions han mantingut la seva continuïtat fins a l'actualitat. El 1996, juntament amb Jaume Castelló Ricomà, membre dels Bordegassos de Vilanova,[8] va participar en la fundació del grup "Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller" del qual en va ser el president fins al 2009.[9] Des del 2006 esdevé el Director Científic i Mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Aquest càrrec l'ha portat a endegar i dirigir projectes com el de desenvolupament i validació d'un casc per a la canalla (enxaneta i acotxador), i més tard del casc per als dosos, que actualment fan servir els membres del pom de dalt.[10][6]

El 2007, a la primera edició de La Nit de Castells, acte organitzat per la revista Castells a la ciutat de Valls, se li va concedir el Premi Castells a una Trajectòria Castellera per la seva aportació als castells en assumptes de prevenció de lesions i millora del rendiment, i haver fet nombrosos estudis científics sobre el fet casteller.[11]

Bibliografia

[modifica]

Ha publicat nombrosos estudis mèdics i científics sobre l'activitat castellera i la medicina aplicada a la música:

Món casteller

[modifica]
  • Prevenció de lesions en els castellers, Codipre Arts Gràfiques (1994)[9]
  • Manual de supervivència del casteller. La ciència al servei de les torres humanes, Col·lecció L'Aixecador 6, Cossetània Edicions (2000)[9]
  • Aproximació a la fisiologia del casteller, Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions (2001)[9]
  • Jornades de prevenció de lesions en el món casteller (1994‐2007). Resum de les ponències., amb Jordi Tarragó i Sancho, Col·lecció L'Aixecador 17, Cossetània Edicions (2008)[9]

Medicina de l'art

[modifica]
  • A tono: ejercicios para mejorar el rendimiento del músico, amb Sílvia Fàbregas i Molas, Ed. Paidotribo (2005) (en castellà)[12]
  • El cuerpo del músico. Manual de mantenimiento para un máximo rendimiento, amb George Odam, Ed. Paidotribo (2010) (en castellà)[13][14]
  • Musician's Dystonia. A practical manual to understand and take care of the disorder that affect the ability to play music, amb Sílvia Fàbregas i Molas, Ed. Panamir (2011) (en anglès), Ed. Alexitère (2012) (en francès)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Responsables». Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art. Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: 28 desembre 2011].
  2. ↑ «Los "castellers" sufren más por el estrés mental que por el esfuerzo físico, según un estudio» (en castellà). La Vanguardia, 21-07-2000. [Consulta: 27 desembre 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 «"Hay partituras que son un riesgo para la salud"» (en castellà). El Mundo, 15-07-2006. [Consulta: 27 desembre 2011].
  4. ↑ «Membres». Fundació Ciència i Art. Arxivat de l'original el 2012-09-30. [Consulta: 28 desembre 2011].
  5. ↑ «Los 'castellers' aprenden a caer mejor gracias a las nuevas tecnologías» (en castellà). ABC, 25-04-2011. [Consulta: 30 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «'Hem passat de ser una raresa a ser una peça bàsica'». Diari de Tarragona, 24-05-2009. [Consulta: 27 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Programa médico para los Minyons» (en castellà). Mundo Deportivo, 17-12-1994. [Consulta: 27 desembre 2011].
  8. ↑ «Els Bordegassos, de dol per la mort de Jaume Castelló». Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, 02-01-2013. [Consulta: 13 gener 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «El risc dels castells». Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, 01-01-2011. [Consulta: 27 desembre 2011].  PDF
  10. ↑ «La recerca del risc: el projecte casc revoluciona el món casteller» pp.16–17. Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, 01-06-2006. [Consulta: 30 desembre 2011].  PDF
  11. ↑ «Vilafranca acollirà la segona edició de la Nit de Castells». Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 15-04-2008. [Consulta: 27 desembre 2011].
  12. ↑ «A tono: ejercicios para mejorar el rendimiento del músico». elargonauta.com, 2005. [Consulta: 28 desembre 2011].
  13. ↑ «El cuerpo del músico. Manual de mantenimiento para un máximo rendimiento». elargonauta.com, 2010. [Consulta: 28 desembre 2011].
  14. ↑ «El cuerpo del músico. Manual de mantenimiento para un máximo rendimiento». casadellibro.com, 2010. Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 28 desembre 2011].  PDF

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Roset_i_Llobet&oldid=33441804»