Vés al contingut

Jean-Baptiste-Jules Klagmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Baptiste-Jules Klagmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1810 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1867 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 67 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.861984°N,2.390475°E / 48.861984; 2.390475
Grave of Klagmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEtienne Ramey Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAuguste Joseph Peiffer i Ambroise Choiselat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Jean-Baptiste-Jules Klagmann (1810-1867) és un escultor decorador francès. Les estàtues de la font de l'square Louvois a París són el testimoni més visible del seu treball per a grans encàrrecs públics al segle xix.

Formació

[modifica]

Alumne de l'escultor neoclàssic Etienne-Jules Ramey (1796-1852 a l'escola de les Belles Arts de París, Jean-Baptiste-Jules Klagmann és paral·lelament iniciat a l'art del Renaixement per Jean-Jacques Feuchère (1807-1852) que també fou alumne d'Etienne-Jules Ramey i de Jean-Pierre Cortot (1787-1843).

Realitzacions

[modifica]

Klagmann s'il·lustra principalment com a escultor-decorador. Treballa sobretot per a la Porta de les Sessions del Senat i els enfustats del seu hemicicle, així com per a les decoracions de la segona Sala Favart de l'Opéra-comique.

Durant els anys 1840, realitza les quatre fonts que representen els quatre rius de França per a la font de l'square Louvois concebuda per l'arquitecte Louis Visconti, futur arquitecte del Nou Louvre de Napoleó III.

En el marc dels encàrrecs de Lluís Felip I d'estàtues de les dones il·lustres de la història de França per al Jardin du Luxemburg, realitza una estàtua de Santa Clotilde.

Es queda a Londres cap a 1851.

Sota el Segon Imperi, participa en el taller del Nou Louvre, a les ampliacions del Palais Royal i de la Comédie-Française.