Jean-Baptiste Goy
 Retrat de Jean-Baptiste Goy, escultor, sacerdot, doctor en teologia i primer rector de l'església de Santa Margarita, a qui l'estampa atribueix la curació miraculosa d'una dona relacionada amb el fenomen dels "convulsionaires", al seu pas amb l'ostensori durant la festa del Corpus Christi | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1666  París |
| Mort | 1738 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, sacerdot |
Jean-Baptiste Goy (París, 1666 - 1738) va ser un escultor i sacerdot catòlic francès.
Biografia
[modifica]Nascut a París el març de 1666, fill del pintor Claude Goy, va estudiar pensionat per l'Académie royale de peinture et de sculpture entre 1680 i 1684 a l'Acadèmia de França a Roma, de la qual era director el seu cunyat Charles Errard.[1]
Durant el temps del seu pensionat a Roma, iniciat amb poc més de catorze anys, va copiar algunes de les obres més estimades de l'antiguitat per ser enviades a França amb destinació a la decoració del nou Versalles. Segons un inventari de 1686, de les escultures existents al palau de Versalles i els seus jardins, corresponien a Goy la còpia del grup d' Apol·lo i el déu Pa o Marsias i Olimp de la col·lecció Ludovisi —còpia romana d'un original hel·lenístic—, anomenat, segons el Recueil des statues, groupes, fontaines..., du chateau & parc de Versailles de Simon Thomassin (1694), Sàtir que ensenya a un jove a bufar la siringa, grup en marbre de 158 cm d'alt col·locat des de 1877 a l'arbreda del saló de ball, i la còpia, actualment perduda, del Petit fauno o Fauno flautista conservat llavors a la Vila Borghese i actualment al Louvre, còpia romana d'un presumible original en bronze del segle IV a. C., de la qual, per encàrrec de Lluís XIV, se'n van fer tres còpies més, bona prova de la celebritat de l'obra.[2][3]
També a Roma i per encàrrec de Lluís XIV va fer una còpia en marbre de la Cleòpatra o Ariadna adormida dels Museus Vaticans,[4] i una altra del Camilo — Sacrificant Borghese — dels Museus Capitolins, un bronze romà de mitjans del segle primer la còpia en marbre per Goy, testificada a Versalles pel Recueil de Thomassin, va ser traslladada més tard a Marly i actualment es troba perduda.[5][6]
De tornada a París va treballar al Trianon el 1687 ia l'església dels Invàlids el 1691.[1] Ordenat sacerdot el 1692, es va doctorar en teologia per la Universitat de París i va ser agregat a la parròquia de Sant Roc, d'on va passar el 1712 a la de Santa Margarida al faubourg Saint-Antoine de París, de la qual va ser el primer capellà rector al temps de ser elevada l'antiga capella a la categoria de parròquia.[7] Al seu testament, signat el 26 de novembre de 1736, deixava els seus llibres a l'església on havia servit durant més de dues dècades per formar amb ells una biblioteca parroquial.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lami, p. 221.
- ↑ Maral, p. 77, notas 101 y 102.
- ↑ Haskell y Penny, pp. 233-234 para el Fauno con flauta y 314 para Pan y Apolo.
- ↑ Haskell y Penny, p. 203.
- ↑ Haskell y Penny, p. 187.
- ↑ Maral, p. 78, nota 107.
- ↑ Paris - Église Sainte-Marguerite.
- ↑ «Goy, Jean-Baptiste», Notice de personne, BnF.
Bibliografia
[modifica]- Haskell, Francis i Penny, Nicholas, El gusto y el arte de la antigüedad. El atractivo de la escultura clásica (1500-1900), Madrid, Alianza Editorial, 1990 ISBN 84-206-9041-4
- Lami, Stanislas, Dictionnaire des sculpteurs de l'école française sous le règne de Louis XIV, París, 1906, digitalizado en Gallica, Bibliothèque nationale de France.
- Maral, Alexandre, «L’ Estat présant des figures (1686), première description des sculptures des jardins de Versailles après l’installation de la cour: un document inédit», Bibliothèque de l'École des chartes Année 2012 170-1 pp. 59-102