Jean-Baptiste Le Carpentier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juny 1759  Helleville (França) |
| Mort | 27 gener 1829 (69 anys) Mont Saint-Michel (França) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | Montagnards |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Jean-Baptiste Le Carpentier (Helleville, Normandia, 1 de juny de 1759 - Mont-Saint-Michel, Normandia, 27 de gener de 1829) va ser un polític normand.
Biografia
[modifica]- Abans de la Revolució
Jean-Baptiste Lecarpentier era fill de Marin Lecarpentier (1723-1796), un ric pagès del Cotentin i funcionari públic de l'ajuntament d'Helleville, i tenia com a germà Augustin-René Lecarpentier (1762-1846), rector de Flamanville.[1]
Els seus pares el van enviar al seminari menor de Valognes. Als 17 anys es va incorporar a un notari valones com a secretari.
Sota la Revolució
[modifica]El 1789, després d'haver comprat una oficina comercial, Jean-Baptiste Le Carpentier era agutzil a Valognes. Entusiasta de les idees revolucionàries, va crear una societat popular, Els Amis de la Constitution. L'any 1790 ingressà al consell municipal i fou nomenat cap de la guàrdia nacional local. El 1792 va ser elegit membre del Consell de la Manxa i diputat de la Convenció. S'asseu al costat dels Montagnards, hostil als Girondíns. Durant el judici de LLuís XVI, va votar a favor de la mort del rei. L'agost de 1793, la Convenció el va enviar a una missió per activar el reclutament als departaments de la Manche i l'Orne. Responsable de la defensa de Granville contra l'exèrcit de la Vendée, va instar la població a resistir durant el setge de la ciutat al novembre. També va organitzar la defensa de Cherbourg i Saint-Lô.
La reacció termidoriana
[modifica]Enviat en missió a Port-Malo, s'assabentà de la caiguda de Robespierre el 13 de Termidor any II (31 de juliol de 1794) i envià una proclamació el 17 a la Convenció Nacional d'alegria parcial.[2] Va ser revocat per ordre del Comitè de Seguretat Pública el dia 19. La muntanya va atacar, va invocar en la seva defensa la resistència i l'organització posada en marxa durant el setge de Granville. Va ser arrestat després de la insurrecció del 1r Prairial Any III i va ser empresonat al "Château du Taureau" amb Bourbotte, Duroy, Duquesnoy, Goujon, Romme, Soubrany. Le Carpentier evita el destí d'aquests últims que són executats i coneguts com els "últims alpinistes" o "els màrtirs de Prairial". Després és traslladat a una presó de Brest. Quan la Convenció es va separar el 26 d'octubre de 1795, es va beneficiar d'una amnistia votada per l'Assemblea. El muntanyenc va tornar a Valognes on va obrir una consultoria jurídica.
Sota la Restauració
[modifica]Al retorn dels Borbons, s'exilià com a regicidi el 1816; va trobar refugi a l'illa de Guernsey, però va ser rebutjat per les autoritats britàniques. Le Carpentier torna clandestinament al Canal, amagat al cantó de Pieux. El prefecte de la Manche, Charles-Achille de Vanssay, i la ministra de policia, Élie Decazes, li van posar preu al cap. Intenten subornar a hipotètics còmplices de l'antiga convenció. Un pagès és condemnat a divuit anys de presó per haver-lo acollit. Després de tres anys d'investigació, va ser detingut, amb el seu fill, a casa d'un camperol de la regió de Cherbourg, el 7 de novembre de 1819. Segons les informacions de la prefectura, Le Carpentier donava lliçons a joves del camp dels voltants i s'havia convertit en l'home de confiança de molts pagesos. També esmenta el comportament sediciós:
| « | "Le Carpentier va intentar difondre els principis culpables als cantons on s'havia refugiat i va procurar inspirar alarma i preocupació als habitants crèduls que li donaven asil per les intencions del govern del rei pel que fa a les vendes, els dominis nacionals, la restauració del delme. , drets feudals, [...]". | » |
El prefecte de Vanssay, escandalitzat, afegeix que sembla cert que va ser l'instigador de les divisions que van esclatar en algunes comunes.[3][4] Condemnat a cadena perpètua, va morir a la presó de Mont-Saint-Michel. El registre de catolicitat de l'antic diputat descriu que va ser enterrat civilment en presència de diverses persones; a nota bene escriu: «Aquesta brutícia horrible va morir com vivia».[5]
| « | "Com que no va poder donar cap senyal de penediment abans de morir, va morir sense els sagraments; va ser enterrat civilment. Hem cregut necessari, abans de lliurar les horribles restes d'aquest monstre als cucs, tallar-li el cap per estudiar-lo segons el sistema de Gall".[6] | » |
El seu cos està enterrat al cementiri d'Ardevon i el seu crani es conserva en un lloc desconegut a Mont-Saint-Michel.
Referències
[modifica]- ↑ René Gautier et al. (préf. Jean-François Le Grand, postface Danièle Polvé-Montmasson), 601 communes et lieux de vie de la Manche : Le dictionnaire incontournable de notre patrimoine, Bayeux, Éditions Eurocibles, coll. « Inédits & Introuvables », 2014, 704 p. (ISBN 978-2-35458-036-0), p. 247.
- ↑ Lettre et proclamation du représentant du peuple Le Carpentier, envoyé en mission à Port-Malo (Ille-et-Vilaine), sur la conspiration de Robespierre, lors de la séance du 28 thermidor an II (15 août 1794) | ARCPA [archive] », sur archives-parlementaires.persee.fr (consulté le 11 juillet 2022)
- ↑ AN, F7 6713, dossier Le Carpentier.
- ↑ Le Constitutionnel : journal du commerce, politique et littéraire [archive] », sur Gallica, 18 novembre 1819 (consulté le 11 juillet 2022)
- ↑ Archives de la Manche, « Archives 6 Mi 128, Registres de catholicité>Le Mont Saint-Michel, maison centrale, 1820, 1831 [archive] (consulté le 11 juillet 2022)
- ↑ Visionneuse - Archives départementales de la Manche [archive] », sur www.archives-manche.fr (consulté le 11 juillet 2022)
Bibliografia
[modifica]- Histoire et dictionnaire de la Révolution française 1789-1799 de Jean Tulard, Jean-François Fayard, Alfred Fierro.
- La Terreur à Port-Malo d'Étienne Maignen, Butlletí i memòries de la Societat Arqueològica i Històrica d'Ille-et-Vilaine, t.CVIII, 2004.
- La poignée de main du bourreau, de G. Lenotre, capítol XIV ("Un paria").
- Mémoires de la Terreur, de Sergio Luzzatto, Lyon, Presses Universitaires, 1991.
Jean Baptiste Lecarpentier, représentant du peuple : délégué par la Convention Nationale dans le Département de la Manche et autres environnants, de Jean-Louis Ménard, Editions des Champs, 2001.