Jean-Baptiste Le Moyne
| Nom original | (fr) Jean-Baptiste Moyne  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 abril 1751 Aimet (França) |
| Mort | 30 desembre 1796 (45 anys) París |
| Altres noms | Lemoyne |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Johann Gottlieb Graun |
 
| |
Jean-Baptiste Lemoyne o Moyne (Aimet, Dordonya, 3 d'abril de 1751 – París, 30 de desembre de 1796) fou un compositor i director d'òperes francès.
Va fer els primers estudis musicals de la mà del seu oncle el qual era mestre de capella de la catedral del Perigord, i després viatjà per Alemanya i Polònia al front d'una companyia lírica francesa amb la qual va fer debutar la jove cantant Antoinette Saint-Huberty,[1] ensems que es donava a conèixer per un Chant d'orage. Fou un imitador molt dolent de Gluck, i després de Piccinni i, finalment de l'escola francesa.
Va escriure les òperes següents:
- Le bouquet de Colette i Electre (1782);
- Phédre (1786);
- Les Prétendrus i Nephté (1789);
- Les Pommiers eet le Moulin, Louis IX en Egypte i Elfrida (1792);
- Milthiade à Maratow (1793);
- Tonte la Grèce (1794);
- Le petit batelier, Le compère Luc i Le mensonge officieux (1795).
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm.. 52, pàg. 1473 (ISBN 84 239-4552-9)
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 1551 (ISBN 84 239-4536-7)