Jean-Baptiste van Loo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1684 Ais de Provença (França) |
| Mort | 19 setembre 1745 (61 anys) Ais de Provença (França) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Ais de Provença (1742–1745) Londres (1737–1742) París (1720–1735) Roma (1714–1718) Toló (1706–1707) Gènova Torí |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat |
| Professors | Louis-Abraham van Loo i Benedetto Luti |
| Alumnes | Charles-André van Loo i Michel-François Dandré-Bardon |
| Mecenes | Victor-Amédée de Savoie (prince de Carignan) |
| Família | |
| Família | Van Loo (en)  |
| Fills | Louis-Michel van Loo, François Vanloo, Charles-Amédée-Philippe van Loo |
| Pare | Louis-Abraham van Loo |
| Germans | Charles-André van Loo |
Jean-Baptiste van Loo (Ais de Provença, 1684-1745) fou un pintor francès.
Biografia
[modifica]Va néixer a Ais de Provença, en el si d'una família d'artistes d'origen holandès. Al costat del seu pare, Louis-Abraham van Loo, va realitzar els seus primers treballs destinats principalment a la decoració pictòrica de temples provençans. La seva prompta vàlua li va ser reconeguda pel príncep de Carignan, qui li va enviar a Roma perquè avancés en els seus estudis artístics de la mà de Benedetto Luti.
A Itàlia realitzaria grans obres, com els frescos de Santa Maria de Monticelli, o quadres per a la cort del Duc de Savoia a Torí. Després marxaria a París, on va ser triat membre de la "Académie Royale de Peinture et de Sculpture". A la capital francesa executaria diversos llenços per a retaules i seria l'encarregat de restaurar les obres de Francesco Primaticcio a Fontainebleau. El 1737 marxa a Anglaterra, on desenvolupa definitivament i amb gran èxit la seva faceta de retratista.
La seva sobtada volta a París per motius de salut el 1742, va truncar la seva trajectòria com pintor de l'aristocràcia anglesa, morint el 1745.
Tres dels seus fills van continuar l'ofici patern amb èxit, Louis-Michel van Loo (1707-1771), Charles-Amédée-Philippe van Loo (1719-1795) i François van Loo (1708–1732). Una altra de les seves deixebles seria Françoise Duparc, pintora d'origen francès que el va tenir com mestre durant la seva etapa anglesa.
