Jean Claude Doret
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean Claude Doret p. dècada del 1930 (84/94 anys) França (França) |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | pilot d'automobilisme |
Esport | automobilisme |
Jean Claude Doret (França, p. dècada del 1930), conegut al món de les curses simplement com a Jean Claude, és un antic pilot d'automobilisme català d'origen francès.[1]
Trajectòria esportiva
[modifica]Establert des de petit a Catalunya, debutà el 1966 amb un Jaguar en una cursa al circuit de Montjuïc. Compaginà les curses de velocitat i els ral·lis, modalitat que abandonà progressivament en morir el 1972 el seu germà Michel, que li feia de copilot. El 1969 es proclamà campió de Catalunya de Fórmula 4 i el 1970 quedà segon en el campionat de F-1430, amb tres victòries parcials. Després es passà a la F-1800,[2] on repetí el subcampionat els anys 1974 i 1975, aconseguint-hi diverses victòries parcials.
Entre 1975 i 1976 disputà el Campionat Internacional Fórmula Renault Europe, i el 1977 es passà a les pujades de muntanya, primer amb un Juncosa i a partir del 1978 amb un Lola T290-BMW. Fou el gran rival de Joan Fernández als Campionats d'Espanya i de Catalunya de muntanya i en fou el subcampió entre el 1979 i el 1981.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Jean Claude Doret». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «La fi de Seat Competición». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 190. ISBN 84-320-6249-9.