Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet

(2010)
Biografia
Naixement	20 desembre 1942 (81 anys) 4t arrondissement de Lió (França)
President del Banc Central Europeu
1r novembre 2003 – 31 octubre 2011 ← Wim Duisenberg – Mario Draghi →
Governador del Banc de França
19 setembre 1993 – 1r novembre 2003 ← Jacques de Larosière – Christian Noyer →
Director del Tresor
1987 – 1993
Dades personals
Formació	Escola Nacional d'Administració (1969–1971) Liceu Condorcet Escola Nacional Superior de Mines de Nancy Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Fénelon Sainte-Marie (en)
Activitat
Camp de treball	Economia bancària
Ocupació	economista, banquer, polític
Ocupador	Inspecció General de Finances
Partit	Partit Socialista Unificat
Membre de	Académie des Sciences Morales et Politiques Grup dels Trenta (president d'honor)
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Família
Pare	Jean Trichet
Premis
(2018)  Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent (2014)  Paul A. Volcker Lifetime Achievement Award for Economic Policy (en) (26 octubre 2011)  Orde del Mèrit de Hessen (2 juny 2011)  Premi Internacional Carlemany (2011)  Premi d'Economia Global (2007)  Persona de l'Any pel Financial Times (31 desembre 1999)  Oficial de la Legió d'Honor (10 maig 1995)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique  Comandant de la Legió d'Honor  comanador amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
Signatura

Jean-Claude Trichet (Lió, Roine, 20 de desembre de 1942) és un economista francès, president del Banc Central Europeu des de l'1 de novembre de 2003 fins al 31 d'octubre de 2011.

Biografia

Jean-Claude Trichet nasqué el 1942 a Lió. Va estudiar al liceu Condorcet a París abans de diplomar-se el 1964 com a enginyer civil a l'Escola Nacional Superior de Mines de Nancy. També és diplomat de l'Institut d'Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques de 1969 a 1971. El 1971 treballà com a inspector de finances. Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l'energia i la recerca i la microeconomia del 1978 al 1981. També presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993.

El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d'economia, de finances i de la privatització, abans d'ésser designat director del tresor el 1987. El 1992 fou elegit president del Comitè Monetari Europeu, i un any després fou nomenat governador del Banc de França, càrrec que ocupà fins al 2003. També fou president del Consell de Política Monetària del Banc de França, i des del 1998, membre del Consell de Governadors del Banc Central Europeu.

La seva trajectòria professional patí un entrebanc quan hom l'acusà d'haver participat en la falsificació de la comptabilitat de l'entitat financera Crédit Lyonnais el 1990-91, acusació de la qual fou absolt el 2003. Fou elegit per al càrrec de governador del Banc Central Europeu el 2003 en substitució de Wim Duisenberg per un període de vuit anys.

És un propagandista de la política de retallades i d'austeritat, que ell justificà amb l'obra del professor de Harvard Kenneth Rogoff, que va adverar-se una teoria caduca, basada en un error de càlcul en Excel, palesada per l'estudi del doctorand Thomas Herndon l'abril de 2013.