Vés al contingut

Joan Abelanet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean Abélanet)
Plantilla:Infotaula personaJoan Abelanet
Nom original(fr) Jean Abélanet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1925 Modifica el valor a Wikidata
Ribesaltes (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Ribesaltes (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Conservador Museu de Talteüll - Centre Europeu de Prehistòria
1978 – 1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, historiador, espeleòleg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Abelanet [nt 1] o Jean Abelanet / Abélanet (Ribesaltes [1] 20 d'agost del 1925 - 21 març del 2019) va ser un arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals.[2]

Biografia

[modifica]

Es llicencià en lletres clàssiques. Després de molts anys dedicats a prospecció arqueològica (el 1948 ja estudià la cova de l'Aragó i als anys 1950-1955 el dolmen de Brangolí), es doctorà en prehistòria a la universitat de Tolosa el 1977 amb una tesi doctoral [nt 2] sobre les pintures rupestres del Rosselló. Va treballar per al Centre Nacional de la Recerca Científica de l'any 1968 al 1990, període en què estudià [3] el famós Vallée des Merveilles al peu del mont Bégo, i fou conservador del Museu de Talteüll de l'any 1978 al 1990.

Es dedicà a l'estudi dels gravats megalítics [4] i, d'entre els molts jaciments i monuments antics investigats per Abelanet a la Catalunya del Nord [5] se'n poden destacar les excavacions a la cova de l'Aragó [6] amb el descobriment de restes d'eines paleolítiques. Ha estat autor de diversos llibres, i d'un gran nombre d'articles especialitzats. Als anys 60 fou esmentat, i publicà diversos textos [7] amb la indicació d'autoria Abbé Jean Abelanet, cosa que manifestaria un estat eclesiàstic; el tractament seguí apareixent en anys posteriors, però amb menys freqüència. [nt 3]

Des de l'any, pel cap baix, 1994 i fins al present (2019), Jean Abelanet ha estat president d'honor de l'"Association Archéologique des Pyrénées-Orientales".[9] El 2004 [10] va ser distingit amb la medalla d'Oficial de les Arts i les Lletres, i el 2009 fou promogut [11] al grau d'oficial de la mateixa orde.

Obres

[modifica]

Selecció

Homenatge

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Encara que la majoria de la seva producció està signada Jean Abelanet, o Abélanet, un llibre en català té l'autoria en la forma Joan Abelanet
  2. Abelanet, Jean. Les gravures rupestres du Roussillon, Thèse de Doctorat de 3e cycle. Montpellier: Université Paul Valéry, 1976.  Llibre mecanografiat en dos volums
  3. Al 1966 era rector de Santa Maria de Toluges un abbé Abelanet [8] que podria haver estat la mateixa persona.

Referències

[modifica]
  1. «Jean Abélanet, al web de la "Library of Congress"» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  2. «Mor Joan Abelanet, descobridor del jaciment prehistòric de Talteüll». La clau, 22-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-27 [Consulta: 27 març 2020].
  3. 3,0 3,1 Le Roux, Charles-Tanguy «Comptes rendus d'ouvrages: "Jean Abelanet Signes sans paroles"». Revue archéologique de l'ouest, Vol. 3 núm. 3, 1986, pàg. 158-159.
  4. Tarrús i Galter, Josep «Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context». Notes, núm. 26, 2011, pàg. 93-102.
  5. «Cerca per "Jean Abélanet" al catàleg de la Mediateca de Perpinyà» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-02-21. [Consulta: 1r novembre 2014].
  6. «Caune de l'Arago, per Christian Perrenoud, al web "Histoire Naturelle de l'Homme Préhistorique" del CNRS» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  7. Selecció d'obres o referències a l'"abbé" Jean Abelanet: «Informations scientifiques», (1961). Permanence d'un art schématique dans les Pyrénées-Orientales (1962); Légendes et folklore rupestres des Pyrénées-Orientales, (1964).  Un bloc gravé à Fourtou (Aude), (1965).  Une Singulière confrérie: la Confrérie de Saint-Corneille (Rivesaltes P.O.), (1966).  Circonscription de Languedoc-Roussillon, (1968).  Les roches gravées du Capcir et de La Cerdagne (1976); Le rocher gravé de Fornols-Haut à Campome, Pyrénées-Orientales, France, (1986-1987). 
  8. «En Tuluges se recordó al abad Oliba y la "tregua de Diós"». La Vanguardia Española, 04-08-1966, pàg. 32.
  9. «Conseil d'Administration - Association Archéologique des Pyrénées-Orientales».
  10. Martzluff, Michel «Éditorial». Archéo 66, núm. 24, décembre 2009, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2013-12-03 [Consulta: 17 novembre 2014]. Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
  11. «Arrète de 24 juillet 2009, Nomination ou promotion dans l'ordre des Arts et des Lettres, al web del ministeri de cultura francès» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].

Enllaços externs

[modifica]