Vés al contingut

Jean Dewever

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Dewever
Biografia
Naixement(fr) Jean Georges Lucien Dewever Modifica el valor a Wikidata
3 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 2010 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzador, director de cinema, guionista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webcine50.free.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0223106 TMDB.org: 34988 Modifica el valor a Wikidata

Jean Dewever (París, 3 de desembre de 1927 - 21 d'abril de 2010) és un director de cinema francès.[1]

Biografia

[modifica]

Es va graduar en cinematografia a l'IDHEC i el 1956 va rebre el Prix Louis Lumière pel seu documental La crise du logement. Després de fer nous documentals el 1961 va fer el seu primer llargmetratge, de caràcter antibel·licista, Les Honneurs de la guerre, que formà part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1961.[2] En ella mostra com l'intent d'arribar a un acord entre resistents francesos i soldats alemanys abans de la invasió estatunidenca acaba en un bany de sang. Juntament amb Jean-Charles Tacchella, també va escriure el guió de Les Jambes en l'air deu anys després amb Sylva Koscina, Georges Géret i Maria Schneider, dirigida per Dewever.

A més d'aquests dos llargmetratges i altres documentals, Dewever treballa principalment per a televisió. A més d'episodis de la sèrie de crims Allô Police i Spionage (Le monde parallèle) el 1967 va fer la sèrie de la família anarquista Les oiseaux rares: Anna Gaylor i Guy Saint-Jean són els pares de cinc filles (entre les quals Claude Jade, Dominique Labourier, Bernadette Robert) que burlen les normes socials. En 60 episodis, els Massonneaus van fer bromes fins que una unitat policial assalta la vil·la el darrer episodi per acabar amb la molèstia.

A la dècada de 1970 va adaptar per a televisió George Dandin (1973) de Molière amb Robert Hirsch i el 1978 va fer la pel·lícula experimental Ulysse est revenu, en què Claude Jade va interpretar un desaparegut actor en quatre papers diferents (entre altres la deessa Pal·las Atenea, com a periodista i com a pastor) està a la recerca d'un actor desaparegut (Maxence Mailfort) qui també és Odisseu.

El seu darrer treball de direcció va ser el 1983 la sèrie de televisió La route inconnue.[3]

Filmografia

[modifica]
Director
Ajudant de director
Actor

Referències

[modifica]