Vés al contingut

Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Gilles

Monument al general, a Montlluís Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Montlluís (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióPrytanée National Militaire
École Spéciale Militaire de Saint-Cyr Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924-1961
Carrera militar
LleialtatFrança França
Branca militarExèrcit francès, Tropes colonials, paracaigudistes
Rang militarGeneral de cos d'exèrcit
Comandant de (OBSOLET)1a. DBCCP[1]
GOMRN[2]
25a. DP[3]
Cos d'Exèrcit de Constantina
ConflicteSegona Guerra Mundial
Guerra d'Indoxina
Guerra d'Algèria
Crisi de Suez
Obra
Localització dels arxius
Premis

Jean Gilles[4] (Perpinyà, 14 d'octubre del 1904 - Montlluís, 10 d'agost del 1961) va ser un general nord-català de l'exèrcit francès que comandà tropes paracaigudistes durant la guerra d'Indoxina, i que dirigí l'operació aerotransportada en la crisi de Suez. De malnom Le cyclope, ha estat titllat[5] de "figura llegendària dels paracaigudistes francesos". La seva família procedia de Montlluís i hi estigué vinculat molts anys; l'associació "Amis de Mont-Louis" li dedicà una plana al seu web.

Biografia

[modifica]

La seva mare, Maria Pagès, era d'una família de Montlluís i Llar, on el general passà la seva infantesa, hi continuà vinculat tota la vida[6] i on es retirà; i son pare, el capità Joseph Marius Gilles, nat a l'Ardecha, morí en combat el setembre del 1914 (posteriorment, la germana[7] d'en Jean, Madeleine, participaria en activitats de la Resistència Francesa). Amb 12 anys, Jean Gilles entrà al col·legi militar de la Flèche. S'incorporà a l'Escola Especial Militar de Saint-Cyr el 1922 i formà part de la mateixa promoció[8] que el futur general Leclerc; en la seva estada va ser ferit greument en el decurs d'un exercici de llançament de granades i hi perdé un ull[9] que des d'aleshores reemplaçà per un de vidre. En graduar-se a Saint-Cyr com a sotstinent el 1924 va ser destinat al 24è regiment de tiradors senegalesos, on havia servit al seu pare, amb base a Perpinyà. La unitat va ser enviada al Marroc per combatre-hi a la guerra del Rif, i allà hi obtingué la primera citació en Gilles: la creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors. El 1936, quan era oficial meharista i havia recorregut el desert en totes direccions (va estar destinat a Casablanca, Dakar, Konakry, Cotonou, Iférouane, Agadès, Tessaouha), hagué de tornar a Europa, ara amb el grau de capità.

Segona guerra mundial

[modifica]

El 1939 pertanyia a la 7a. divisió d'infanteria colonial francesa i el 1940 s'embarcà cap a Bilma i a l'Àfrica Occidental Francesa. Fou desmobilitzat a França el 1942 i, mentre intentava creuar Espanya per incorporar-se a l'exèrcit francès de l'Àfrica del Nord, fou detingut i empresonat al camp de Miranda de Ebro. Alliberat per raons mèdiques (a causa del seu ull de vidre), s'incorporà a la 9a. divisió d'infanteria colonial francesa, on va tenir el comandament del 2n batalló del 13è regiment de tiradors senegalesos. Prengué part en la presa de l'illa d'Elba (juny del 1944) i hi obtingué una citació de guerra amb palma. Desembarcà amb el 1r. Exèrcit Francès del general De Lattre a Provença i participà en la reconquesta del territori metropolità francès i en la campanya d'Alemanya del 1945.

Del 1945 endavant

[modifica]

Amb el post d'adjunt al cap de cos del 23è regiment d'infanteria colonial (nou nom del 13è de tiradors senegalesos), Gilles arribà a Indoxina a l'octubre del 1945 amb la graduació de tinent coronel. A l'any següent s'incorporà a l'estat major del general Leclerc, antic company seu a Saint-Cyr, i fou nomenat coronel a títol excepcional després del desembarcament de Haiphong del 6 de març.

De tornada a Europa el 1947, va ser destinat a Alemanya, on prengué el càrrec de cap de cos del regiment colonial de caçadors de carros a Ravensburg. Després de ser instructor de l'escola de guerra el 1948, el 1949 obtingué "clandestinament" el certificat de paracaigudista. Fou nomenat comandant de la 1a. mitja brigada de comandos paracaigudistes colonials (del 16.07.49 al 15.10.51) de Vannes i Inspector de les tropes aerotransportades franceses. De tornada a Indoxina el 1951, participà de forma distingida a la batalla de Na San (de setembre a desembre del 1952), on guanyà les estrelles de general de brigada el 23 de desembre del 1952[10] i, per la seva actuació, també fou guardonat amb el títol de Gran Oficial de la Legió d'Honor. Poc després (1953) esdevingué comandant de les TAPI (Tropes Aerotransportades d'Indoxina) i tornà a lluir-se, ara en la conquesta de la cubeta de Dien Bien Phu (20 de novembre del 1953, a l'operació Castor); ferit en l'aterratge, però, fou repatriat malalt i fatigat [dienbienphu.xooit.com/t556-Général-Gilles.htm] al desembre i s'estalvià de viure la derrota posterior.

Novament a França, el març del 1954 va ser nomenat comandant de les forces aerotransportades i de l'11a. brigada paracaigudista de xoc francesa. Participà en les accions militars de la crisi de Suez del 1956, i comanà l'operació aerotransportada anglofrancesa en la presa de Port Said. El 1958 el van fer comandant del cos d'exèrcit de Constantina, a Algèria aleshores francesa, i esdevingué adjunt d'operacions del comandant en cap, el general Challes. De tornada a França, l'1 de juliol del 1960 prengué el comandament de la 5à regió militar, amb seu a Tolosa de Llenguadoc. Morí el 1961 d'una crisi cardíaca, uns mesos després que ho fes el seu fill Michel[11] a la guerra d'Algèria.

La promoció 1971-1973 de l'escola militar de Saint-Cyr portà el seu nom en homenatge.

Condecoracions

[modifica]
Gran Creu de la Legió d'Honor Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors

Notes

[modifica]
  1. ↑ Primera mitja brigada colonial de commandos paracaigudistes
  2. ↑ Grup operacional de la Ribera Negra Mitjana
  3. ↑ 25a. divisió paracaigusta
  4. ↑ Nom de la partida de naixement: Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles, encara tothom l'anomenava Jean Gilles
  5. ↑ Figure légendaire des paras français «LA BATAILLE DE DIÊN BIÊN PHU (le devoir de mémoire) :: Général Gilles».
  6. ↑ La vinculació del general Gilles amb Montlluís es troba descrita a la plana web que l'associació "Amics de Montlluís" li dedicà
  7. ↑ Madeleine Gilles (1906-1998) acollí a la seva casa de Perpinyà durant la Segona Guerra Mundial pilots aliats que s'evadien de França, fet pel que fou condecorada repetidament. Va ser professora de lletres clàssiques i presidí l'alcaldia de Montlluís durant un decenni.
  8. ↑ Promoció núm. 109 "Metz-Strasbourg" - 1922-1924
  9. ↑ d'ací el seu malnom de "cyclope", "ciclop" en català
  10. ↑ o el 1r. de gener del 1953, segons altres fonts (Biografia, al fòrum dels paracaigudistes)
  11. ↑ Gilles s'havia casat el 1933 amb Suzanne Tivolle, amb qui tingué quatre fills: Pierre, Michel, Louis i Henri. Pierre obtingué el grau de general i el títol d'oficial de la Legió d'Honor. El tinent Michel morí a Aïn Zerg el 2 de febrer del 1961; fou distingit amb la Legió d'Honor.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean_Marcellin_Joseph_Calixte_Gilles&oldid=31153307»