Jean Pierre Duport
Nom original | (fr) Jean-Pierre Duport |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 novembre 1741 París |
Mort | 31 desembre 1818 (77 anys) Berlín (Alemanya) |
Nacionalitat | França |
Activitat | |
Ocupació | Violoncel·lista, compositor |
Gènere | Música clàssica |
Moviment | Música clàssica |
Estil | Classicisme |
Professors | Martin Berteau |
Instrument | Violoncel |
Família | |
Germans | Jean Louis Duport |
Jean Pierre Duport (París, Illa de França, 27 de novembre de 1741 - Berlín, Alemanya, 31 de desembre de 1818) fou un violoncel·lista i compositor francès.
Anomenat Duport le grande, perquè era el germà gran del cèlebre violoncel·lista, Jean Louis Duport (1749-1819) al qual va donar les primeres lliçons d'aquest instrument. Ell n'havia rebut de Martin Berteau (1700-1770), adquirint ben aviat gran notorietat.
El príncep Conti l'agregà a la seva música particular fins al 1769, època en què Duport es traslladà a Anglaterra. Després passà a Espanya i més tard a Prússia, on va contar entre altres alumnes amb el polonès Johann Georg Rauppe,[1] i on i va romandre definitivament. Allà fou primer violoncel·lista de la capella del rei Frederic II, i professor del príncep reial (més tard Frederic Guillem II) i per acabar, superintendent dels concerts de la cort. Publicà: Tres duos per a violoncel (París), sis sonates per a violoncel i baix (Amsterdam i Berlín, 1788), etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2ª. part. pàg. 25 39 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 857 (ISBN 84 239-4549-9)