Jean Raoux

Jean Raoux
Biografia
Naixement	12 juny 1677 ; Montpeller (França)
Mort	10 febrer 1734 (56 anys); París
Acadèmic Acadèmia Reial de Pintura i Escultura
	1717 – 1734
Dades personals
Nacionalitat	Occitània
Activitat
Lloc de treball	París (1711–1734); Roma (1704–1707)
Ocupació	Pintor
Gènere	Pintura d'història, retrat pictòric i pintura de gènere
Professors	Antoine Ranc
Alumnes	Jean Chevalier
Premis
	(1704) premier prix de Rome en peinture (fr) ;

Jean Raoux (Montpeller, 12 de juny, 1677 - París, 10 de febrer, 1734) fou un pintor occità.

Va fer els primers estudis artístics en la seva vila natal, continuant-los després a París sota la direcció de Bon Boulogne, aconseguint el 1704 el gran premi de pintura; llavors anà a Itàlia. Acabats completament els seus estudis, retornà a París, i mercès a la protecció del gran prior de Vendôme, del que en feu el retrat, fou nomenat el 1717 membre de l'Acadèmia, refusant per motius de salut el càrrec de pintor de cambra del rei d'Espanya, Felip V. Durant algun temps va romandre a Londres.

La seva especialitat la constituí el retrat, i en el gènere històric només assolí una mitjana reputació. Representava molt sovint els seus models amb figures al·legòriques, i especialment dones. Fou el precursor de l'escola de Boucher.

Obres

A més de nombrosos retrats com: Telémaco en l'illa de Calipso (Museu del Louvre); Jove llegint una carta(Louvre, Col·lecció La Caze); Venus reposant; Escena en el temple de Priapo; Les quatre edats de l'home; Continència d'Escipió, i Pigmalió enamorat d'una estàtua. Algunes d'aquestes obres foren gravades per François Pilly, Jean Moyreau i Charles Dupuis.