Vés al contingut

Jean Roger-Ducasse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Roger-Ducasse
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean Jules Aimable Roger Ducasse Modifica el valor a Wikidata
18 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lo Telhan de Medòc (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris, professor (1935–1946) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i impressionisme Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGabriel Fauré Modifica el valor a Wikidata
AlumnesClaude Arrieu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i orgue Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 1eba38b8-7056-47ae-9c07-d9e7b85142ee Discogs: 890816 IMSLP: Category:Roger-Ducasse,_Jean Allmusic: mn0002173182 Modifica el valor a Wikidata

Jean Jules Aimable Roger-Ducasse (Bordeus (Nova Aquitània), 18 d'abril, 1873 - Le Taillan-Médoc (departament de Gironda), 19 de juliol, 1954), a va ser un compositor francès.

Roger-Ducasse va estudiar al Conservatori de París des de 1892. Entre els seus professors hi havia Charles Wilfrid de Bériot, André Gedalge i Gabriel Fauré. El 1898, una de les seves composicions, la seva Petite Suite, es va interpretar en públic per primera vegada. El 1902 va rebre el "Premier Second Prix de Rome". A partir de 1909 va ser inspector de lliçons de cant a les escoles de París i més tard va ser nomenat inspector general de música. El 1935 va ser nomenat professor al Conservatori de París, succeint a Paul Dukas.

Les composicions de Roger-Ducasse estan influenciades per Fauré i Debussy, però també es basen en la tradició polifònica de Johann Sebastian Bach. El seu catàleg d'obres poc extens inclou diverses obres orquestrals, obres per a cor i orquestra, dues òperes (Orphée, Cantegril), dos quartets de corda, un quartet de piano i composicions per a piano.

Bibliografia

[modifica]
  • Friedrich Blume (ed.): Music in History and the Present, 1a edició, 1949–1986.