Jean Stoetzel
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1910  Saint-Dié-des-Vosges (França) |
| Mort | 21 febrer 1987 (76 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Formació | Facultat d'Art de París - doctorat (–1943) École Normale Supérieure (1932–1937) Liceu Louis-le-Grand |
| Director de tesi | Maurice Halbwachs |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sociologia, psicologia social i opinió pública |
| Ocupació | psicòleg, sociòleg |
| Ocupador | Universitat de París (1955–1978) Universitat de Bordeus (1949–1955) Collège-lycée Jacques-Decour (1942–1943) Lycée Blaise-Pascal (1938–1939) Ifop (1938–1979) Universitat de Colúmbia (1937–1938) Centre Européen de Sociologie et de Science Politique (en)  |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Dominique Schnapper, Charles-Pierre Guillebeau, Henri Raymond i Christian de Montlibert |
| Premis | |
Jean Stoetzel (Saint-Dié-des-Vosges, 23 d'abril de 1910 - París, 21 de febrer de 1987) va ser un sociòleg i professor francés conegut per haver introduït en el seu país els sondejos d’opinió.
Biografia
[modifica]Va néixer a una família catòlica i conservadora, fill d'un cap de correus. Se'l considera un alumne brillant, admés a la preparatòria del Liceu Luis el Grande de París.
Va anar a l'escola anomenada Escola Normal Superior de París, afegit de filosofía i professor en els Estats Units al 1937 juntament amb George Gallup. Fou fundador de l’Institut français d'opinion publique (IFOP) i autor d’una tesi al 1943 sobre la teoría de l’opinió. Durant la seva ocupació fou assessor del Servei Nacional d'Estadística de França (SNS) sota la direcció de René Carmille. A més a més, també va ser cap del servei d’enquestes i estadístiques de la fundació Carrel.
Després de la creació de l’Institut national d'études démographiques (INED), va dirigir la secció de psicologia social, tot i que va preferir centrar la seva carrera en la universitat. El seu adjunt, Alain Girard, va continuar la seva obra a la INED mentre Jean Stoetzel va fundar la Revue française de sociologie que es va convertir en la principal referència a França de sociología i psicología social. Entre 1955 i 1978 fou catedràtic de sociología a la Sorbona. Al 1977, fou escollit membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques de França.