Vés al contingut

Jean Théodore Fleury

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Théodore Fleury
Biografia
Naixement13 març 1843 Modifica el valor a Wikidata
Nièvre (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1915 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Alta Viena (França) Modifica el valor a Wikidata
Prefecte dels Pirineus Orientals
1904 – 1906
Prefect of Territoire de Belfort (en) Tradueix
1898 – 1904
Sub-prefect of Saint-Malo (en) Tradueix
1894 –
Sub-prefect of Dinan (en) Tradueix
1892 –
Sub-prefect of Dole (en) Tradueix
1888 –
Sub-prefect of Arcis-sur-Aube (en) Tradueix
1886 –
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, alt càrrec Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Jean Théodore Fleury (Saint-Révérien (Nièvre), 13 de març del 1843 - Belac (Alta Viena), 10 de setembre del 1915) va ser un polític francès, prefecte dels Pirineus Orientals entre 1904 i 1906.

Biografia

[modifica]

Es formà al college de Nevers, on destacà [1] per l'aprofitament en els estudis. Ja d'adult, va ser banquer a Donzy i director polític del periòdic d'oposició La Nièvre.

El 1877, el partit republicà l'elegí candidat per al departament del Nièvre, al districte de Cosne, a les eleccions a l'Assemblea Nacional francesa del 14 d'octubre, però fou derrotat pel diputat sortint, Philippe de Bourgoing per 8.812 vots contra 9.725. De Bourgoing, però, mostrà les seves simpaties monàrquiques visitant l'emperadriu Eugènia a l'exili, i la Cambra, republicana, no li perdonà. L'elecció de Bourgoing del 1877 fou anul·lada, i una nova votació del 2 de febrer del 1879 donà, ara si, l'escó a Fleury. El càrrec de diputat només li durà dos anys, perquè a les eleccions del 21 d'agost del 1881 el tornà a guanyar Philippe de Bourgoing i, mort aquest, a les eleccions parcials de l'11 de juny del 1882 Fleury només obtingué 2.977 vots per 5.895 del candidat electe, Ferdinand Gambon [2]

Fleury esdevingué primer adjunt a l'alcalde (regidor primer tinent d'alcalde) de Donzy (Nièvre) [3] el 1879, i romangué al consell municipal fins al 1886. El 22 de maig del 1886 [4] va ser nomenat sotsprefecte d'Arcis-sur-Aube (entre 1800 i 1926, Arcis-sur-Aube encapçalava un districte propi que depenia del departament de l'Aube). Posteriorment fou sotsprefecte de Dole (22 d'abril del 1888), de Dinan (31 d'abril del 1892) i de Saint-Malo (7 de gener del 1894). Adquirí una responsabilitat més elevada el 16 de juliol del 1898, quan va ser nomenat [5] administrador (prefecte) del territori de Belfort. Cessà en el càrrec quan el 5 de setembre del 1904 fou nomenat prefecte dels Pirineus Orientals, i es jubilà [6] el 2 de novembre del 1906 (amb efecte[7] 1 de desembre del 1906) en aquest darrer post, després de 20 anys i 6 mesos de serveis.

Fou distingit amb el grau de cavaller [3] de la Legió d'Honor francesa el 25 febrer del 1900.

Referències

[modifica]
  1. Bugarel, Jean. «De 1857 à 1862. Le début du "règne" de l'Abbé Lebrun. La transformation du collège en lycée, al web del "Musée Nivernais de l'Éducation"» (en francès). Histoire du lycée de Nevers. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 1r juliol 2015].
  2. «Fitxa de Jean Théodore Fleury, al web de l'Assemblea Nacional francesa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 «Partie officielle». Journal officiel de la République Française, Trente-deuxième année, Nº 56, 26-02-1900, pàg. 1249.
  4. «Fitxa de Jean Théodore Fleury, al web de la Legió d'Honor francesa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  5. Fleury prengué possessió del càrrec d'administrador del Territori de Belfort el 22 del juliol del 1898 («Llista de prefectes i administradors del Territori de Blefort» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].[Enllaç no actiu])
  6. «Partie officielle». Journal officiel de la République Française, Trente-huitième année, Nº 299, 04-11-1906, pàg. 7414.
  7. «Pensions civiles». Journal officiel de la République Française, Trente-neuvième année, Nº 161, 16-06-1907, pàg. 4202.