Jeanine Áñez Chávez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juny 1967  (57 anys)San Joaquín (Bolívia) | ||
 Presidenta de Bolívia | |||
| 12 novembre 2019 – 8 novembre 2020 ← Evo Morales – Luis Arce Catacora → | |||
| Senadora de Bolívia | |||
| 22 octubre 2010 – 12 novembre 2019 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Miraflores Women's Penitentiary (en)  | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universidad Autónoma del Beni (en) - dret | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Polític | ||
| Ocupació | política | ||
| Partit | Pla Progrés per a Bolívia - Convergència Nacional Moviment Social Democràtic | ||
Signatura  | |||
  
| |||
.jpg)
Jeanine Áñez Chávez (San Joaquín, departament de Beni, 13 de juny de 1967) és una advocada, presentadora de televisió i política boliviana. Va ser la presidenta autoproclamada[1][2][3] de Bolívia, des del 12 de novembre de 2019 i durant un any, per designació constitucional arran de les irregularitats i presumpte falsejament de les eleccions per l'anterior president, Evo Morales, que van obrir la porta a una crisi política al país i a l'intent d'un cop d'estat per part de sectors d'extrema dreta.[4][5] Va ser la segona dona en la història del país a ocupar aquest càrrec, després de Lidia Gueiler el 1979.[6][7][8]
Biografia
[modifica]Áñez començà els seus estudis escolars l'any 1972, acabant el batxillerat el 1984. Va continuar els seus estudis llicenciant-se en Ciències Jurídiques i Dret i titulant-se com a advocada de professió l'any 1991. Ha estat directora i presentadora de televisió a Totalvisión i membre del comitè executiu nacional del Movimiento Demócrata Social.[9][10][11] Áñez està casada amb el polític colombià Héctor Hernando Hincapié Carvajal.[12]
Carrera política
[modifica]Entre els anys 2006 i 2008 treballà com a assembleista constituent per a la redacció de la nova carta constitucional. Va ser membre de l'Assemblea Constituent de la comissió d'organització i estructura del nou Estat, treballant també en la part del Poder Judicial.[13] Després que conclogués l'Assemblea Constituent va tornar breument a la televisió però, en cridar-la, va retornar a la política.[14]
En les eleccions general de Bolívia de 2009, va ser elegida senadora de Bolívia pel partit del Plan Progreso para Bolivia-Convergencia Nacional representant el departament de Beni a l'Assemblea Nacional, càrrec que va assumir el gener del 2010.[15]
Presidència de Bolívia
[modifica]L'11 de novembre de 2019, després de la renúncia del president Evo Morales, el vicepresident Álvaro García Linera, la presidenta del Senat Adriana Salvatierra i del president de la Cambra de Diputats Víctor Borda, Jeanine Áñez anuncià que estava disposada a assumir provisionalment la presidència del país,[15] seguint l'orde de successió per a la convocació de noves eleccions d'acord amb la línia de successió constitucional del país.[16][17]
Per assumir oficialment la presidència del Senat es requeria els vots de la majoria parlamentària en mans del Moviment al Socialisme, abans de convocar una sessió bicameral en la que juraria la prefectura interina i de transició de l'Estat.[10]
Assumpció del càrrec
[modifica]El 12 de novembre de 2019, en una curta sessió legislativa sense quòrum[17] Áñez es proclamà presidenta interina de l'Estat, al·legant successió constitucional, prenent com a base un pronunciament d'aquell mateix dia del Tribunal Constitucional a favor de la «immediatesa» de la successió constitucional, sense necessitat de recórrer a cap llei ni resolució del legislatiu.[16][18][19] Áñez va obtenir el vot favorable dels partits opositors, una tercera part del Parlament, mentre que el Moviment al Socialisme no va participar en la votació i va rebutjar la successió.[17]
Després del seu jurament, Áñez es va dirigir al Palau de Govern, acompanyada d'una Bíblia, i on va entonar després l'himne nacional.[16][18][19] Ja al Palau, va oferir declaracions des del balcó presidencial, lluint la banda presidencial. Poc després de la seva assumpció, el Tribunal Constitucional Plurinacional va reconèixer Áñez com la president constitucional de Bolívia, en contraposició a una suposada «autoproclamació» per la seva part, que assenyalava que «el funcionament de l'òrgan executiu de forma integral no havia de veure’s suspès, i per la qual cosa el següent en la línia de successió assumeix ipso facto la presidència».[20][21][22][23]
El 13 de novembre l'expresidenta del Senat bolivià Adriana Salvatierra desconegué la proclamació d'Àñez com a presidenta, i afirmà encara ser en funcions com a presidenta de la cambra alta, malgrat haver dimitit en haver estat sota una suposada pressió de grups opositors, renúncia que, segons ella, no s'havia fet efectiva.[24][25]
Condemna
[modifica]L'any 2022, el Tribunal Primero de Sentencia de la Paz va dictar una sentència a 10 anys de presó contra Áñez pels delictes «d'incompliment de deures i resolucions contràries a la Constitució» quan va assumir la presidència transitòria el 2019. Áñez va haver d'enfrontar el judici des de la presó en què romania tancada de manera preventiva des d'un any abans, ja que segons les autoritats existia «risc de fuga», i malgrat que la seva defensa va reclamar la presència física de l'exmandatària al tribunal en què es va desenvolupar el cas.[26]
Jeanine Áñez havia assumit el 12 de novembre del 2019 el comandament interí del país com a segona vicepresidenta del Senat, dos dies després que la renúncia d'Evo Morales i de tots els funcionaris en línia de successió Presidencial, i amb el suport del Tribunal Constitucional després d'una interpretació a la norma sobre casos de buit de poder.[26]
Referències
[modifica]- ↑ «La autoproclamada presidenta de Bolivia niega que haya sido un golpe de Estado» (en castellà). EiTB, 13-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «La autoproclamada presidenta Áñez recibe al embajador de la ONU en Bolivia» (en castellà). Republica, 17 novembre. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «La autoproclamada presidenta Jeanine Áñez emitió un decreto que exime a los militares de responsabilidades penales durante la represión» (en castellà). Contrainformación, 17-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «En Bolivia hubo un golpe de Estado» (en castellà). Cable News Network - CNN. es:Pedro Brieger, 15-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «Golpe de Estado en Bolivia: ¿Por qué lo llaman “dimisión de Evo Morales” cuando quieren decir “golpe de Estado en Bolivia”?» (en castellà). Público (diari espanyol), 14 novembre. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Bolivia hubo un golpe de Estadoamp/noticias-america-latina-50399759 Renuncia de Evo Morales: la senadora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia y el expresidente la acusa de "autoproclamarse"[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jeanine Áñez se proclama presidenta de Bolivia y Evo Morales dice que "se ha consumado el golpe"» (en castellà). [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Jeanine Áñez: “Asumo de inmediato la Presidencia de Bolivia”
- ↑ «Jeanine Áñez Chávez» (en castellà), 16-10-2015. Arxivat de l'original el 2019-11-11. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ 10,0 10,1 «¿Quién es Jeanine Áñez, la mujer que puede asumir el mandato de Bolivia?» (en castellà), 11-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ «¿Quién es Jeanine Áñez, la posible futura presidente Bolivia? - Diario Pagina Siete» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-11-11. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ «¿Quién es Jeanine Añez? La mujer que podría asumir la Presidencia de Bolivia». [web], 11-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Clarín.com. «Crisis en Bolivia: quién es Jeanine Añez, la senadora opositora que puede asumir la presidencia» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ «Perfil de Jeanine Añez abogada, presentadora de TV y hoy senadora de Demócratas».
- ↑ 15,0 15,1 «Jeanine Añez, la senadora que puede reemplazar a Evo Morales en la transición» (en castellà), 11-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Redacción «La senadora opositora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia tras la renuncia de Evo Morales» (en anglès). , 13-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Manetto, Francesco «La senadora Jeanine Áñez se proclama presidenta de Bolivia sin quórum en el Parlamento» (en castellà). , 13-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 18,0 18,1 Redacción. «Senadora opositora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 19,0 19,1 «Jeanine Añez asume la Presidencia de Bolivia tras la dimisión de Morales y anuncia prontas elecciones» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Tribunal Constitucional de Bolivia avala a Jeanine Áñez como presidenta interina» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Tribunal Constitucional de Bolivia avaló la sucesión inmediata de Evo Morales sin requerir una ley» (en anglès americà), 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Tribunal Constitucional de Bolivia reconoce a Jeanine Áñez como presidenta interina» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ De 2019, 12 De Noviembre. «El Tribunal Constitucional avaló a Jeanine Áñez como presidenta interina de Bolivia» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Presidenta de Senado boliviano denuncia presión a dirigentes». [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Dimite Adriana Salvatierra, presidenta del Senado de Bolivia» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 26,0 26,1 «La autoproclamada presidenta de Bolivia Jeanine Áñez, condenada a 10 años de prisión». Público, 11-06-2022. [Consulta: 12 juny 2022].