Jeanne Weil Proust
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. fr |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jeanne-Clémence Weil  21 abril 1849 10è districte de París (França) | ||
| Mort | 26 setembre 1905 (56 anys) 8è districte de París (França) | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 85 48° 51′ 47″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.863071°N,2.394975°E Marcel Proust's tomb (en)  | ||
| Nacionalitat | França | ||
| Es coneix per | Servir d'inspiració al seu fill Marcel Proust | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Literatura | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Adrien Proust | ||
| Fills | Marcel Proust, Robert Proust | ||
| Pares | Nathé Weil i Adèle Berncastel | ||
| Germans | Georges-Denis Weil | ||
| Cronologia | |||
| 28 setembre 1905 | funeral
| ||
Jeanne Clémence Weil Proust va néixer a París al districte 10, el 21 d'abril de 1849 i va morir el 26 de setembre de 1905 a al districte 8 de Paris, va ser l'esposa del metge francès Adrien Proust i la mare de Robert Proust i l'escriptor Marcel Proust.
Jeanne Clémence Weil va néixer al si d'una família jueva que venia d'Alsàcia i d'Alemanya.[1] El seu avi patern, Baruch Weil (1782-1828), va obtenir la ciutadania francesa i va fundar Le Consulat, una empresa de manufactura de porcellana a París, al districte 10. El pare de Jeanne, Nathé Weill (1814-1896) no va continuar amb l'empresa de son pare, sinó que es va orientar cap als negocis i va dirigir una oficina de canvi.
Per part de mare, la família era originària de Trèveris (Alemanya). El seu avui, Nathaniel Berncastel, es va instal·lar a Paris el 1813 i va obrir una ferreria amb èxit. Va obtenir la nacionalitat francesa el 1827. La seva esposa Rosa, pertanyia a una família de Metz, i el seu cunyat Adolphe Crémieux, era un jove advocat que es convertiria en una prestigiosa figura política.
La mare de Jeanne, Adèle Berncastel (1824-1890) va rebre una educació sòlida, dins la tradició de la burgesia jueva. Ella freqüentava els salons: amb sa tia Amélie (esposa d'Adolphe Crémeux), i també amb la comptesa de Haussonville i la princesa Mathilde. Ella va inculcar a la seva filla i al seu net Marcel el gust per la música i la literatura, especialment del 'Grand Siècle', com les obres de Louis de Rouvroy, Jean Racine o Marie de Rabutin-Chantal.
Bibliografia
[modifica]- Évelyne Bloch-Dano, Madame Proust. Le Livre de Poche, Paris, 2006.
- Jean-Michel Henny, Marcel Proust à Évian. Étape d'une vocation. Chaman édition, Neuchâtel, 2015.
- George Painter, Marcel Proust 1871-1922. Tallandier / coll. « Texto », Paris, 2008.
- Marcel Proust, À la Recherche du temps perdu. 3 volumes, édités par André Alain Morello, Michelle Berman, Jo Yoshida, Thierry Laget. Préfaces de Bernard Raffalli. Index établis par Pierrette Crouzet-Daurat, Dominique Frémy, Françoise Gacon et Julie Paolini. Robert Laffont / coll. Bouquins, Paris, 1987.
- Marcel Proust, Correspondance. Tome II, 1896-1901. Texte établi, présenté et annoté par Philip Kolb. Librairie Plon, Paris, 1976.
- Michel Schneider, ‘’Maman'’. Gallimard/ coll. « Folio », Paris, 2005.
- Jean-Yves Tadié. Marcel Proust. Biographie. Éd. Gallimard / coll. « Folio », Paris. 1999.
Referències
[modifica]- ↑ Veure Évelyne Bloch-Dano, Madame Proust et « Famille » a Marcel Proust, A la Recerca del temps perdut. 3 volums, editats per André Alain Morello, Michelle Berman, Jo Yoshida, Thierry Laget. Prefaci de Bernard Raffalli. tom I, p. 87-90