Vés al contingut

Jeff Chandler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJeff Chandler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicacions quirúrgiques Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHillside Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióErasmus Hall High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, productor de cinema, cantautor, actor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata -
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLiberty Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarjorie Hoshelle Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001996 Allocine: 4355 Allmovie: p12238 81275 TV.com: people/jeff-chandler TMDB.org: 50570
Musicbrainz: a40b0543-3038-4990-aa0f-1f6b6d1c830b Discogs: 2589288 Allmusic: mn0000807697 Find a Grave: 187 Modifica el valor a Wikidata

Jeff Chandler, de nom Ira Grossel (Brooklyn, Nova York, 15 de desembre de 1918 − Los Angeles, Califòrnia, 17 de juny de 1961), va ser un actor estatunidenc.

Biografia[1]

[modifica]

Va ser registrat, en néixer, amb el nom d'Ira Grossel. Va ser criat per la seva mare després que els seus pares es van separar en la seva infantesa. Va estudiar en l'Erasmus Hall High School, on han estudiat moltes estrelles del cinema i del teatre. El seu pare estava connectat amb el món dels negocis de restaurants i li va aconseguir treball com a caixer. Ell sempre va voler ser actor, però les dificultats econòmiques el van obligar a estudiar art i a treballar com a pintor de quadres encarregats per correu. Amb el temps va estalviar prou diners per fer un curs d'actuació, va treballar després breument a la ràdio i més endavant com a actor en una companyia d'actors. El seu inici com a actor van ser en els anys quaranta, tant a la ràdio com al teatre, interromputs per la Segona Guerra Mundial. A finals dels quaranta comença a actuar en pel·lícules per a Universal Studios, compamyia que l'havia contractat. Va treballar amb directors de renom, com Fritz Lang (Cloak and Dagge), Robert Rossen (Johny O'Clock), George Sherman (L'espasa del desert) o Elliot Nugent (Mr. Belvedere estudiant).

El 1950 va participar en la pel·lícula Fletxa trencada, dirigida per Delmer Daves i protagonitzada per James Stewart i Debra Paget, on Chandler va interpretar a Cochise, que li va suposar la nominació per l'Oscar al millor actor secundari i que es desenvolupés, en el cinema de Hollywood, el personatge del "bon indi" (o "el bon salvatge", com es coneix el mite de la literatura i del pensament europeu de l'edat moderna). A partir d'aquí i durant tota la dècada no li va faltar el treball com a protagonista de destacades pel·lícules, com Travessia perillosa (Joseph M. Newman), Els germans Barbarroja (Charles Lamont), al costat de Maureen O'Hara; Assalt al fort Clark (George Sherman), també al costat de Maureen O'Hara; Bird of Paradise (Delmer Daves), amb Debra Paget; Batalla a pas Apatxe (George Sherman); La càrrega dels indis sioux (Lloyd Bacon), i Red Ball Express, de Budd Boeticher. Consagrat als papers de caps indis, encarnarà vegades Cochis: The Battle of Apache Pass, Taza, Son of Cochise. També va aparèixer a Atila, rei dels huns, de Douglas Sirk, i en cintes bèl·liques com The Lady Takes a Flyer (Jack Arnold) i Invasió a Birmània (Samuel Fuller), la seva última pel·lícula (va morir abans de l'estrena).

Es va casar amb l'actriu Marjorie Hoshelle el 1946, amb qui va tenir dues filles i de qui es va separar primer el 1954 i després definitivament i legalment, a sol·licitud d'ella, el 1957. Les seves dues filles van morir de càncer, igual que la seva mare, una tia materna, un oncle i el seu avi.

Quan Sammy Davis, Jr. va perdre un ull en un accident i va estar en perill de perdre l'altre, Chandler li'n va oferir un dels seus: ell havia estat a punt de perdre un ull en un accident automobilístic.

Va tenir una relació amorosa amb Esther Williams, qui va afirmar, en la seva autobiografia (1999), que va acabar la seva relació amb ell perquè acostumava a vestir-se de dona.

Va donar públicament suport al govern d'Israel, cosa que va provocar que la República Àrab Unida declarés el 1960 la prohibició de totes les seves pel·lícules als països àrabs.

Chandler mor als 42 anys d'un enverinament a la sang, causada per un bisturí oblidat en una intervenció quirúrgica, poc després del rodatge de la pel·lícula Merrill's Marauders

Filmografia[2]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.imdb.com/name/nm0001996/bio?ref_=nm_ov_bio_sm
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.nytimes.com/movies/person/680891/Jeff-Chandler/filmography

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeff Chandler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jeff_Chandler&oldid=33843186»