Vés al contingut

Jeffrey Epstein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJeffrey Epstein
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jeffrey Edward Epstein Modifica el valor a Wikidata
20 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Centre Correccional Metropolità de Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi assistit
homicidi, discutit, penjament
estrangulació, discutit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStar of David Cemetery Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLittle Saint James
Palm Beach
Herbert N. Straus House Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Courant de Ciències Matemàtiques
Cooper Union
Lafayette High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, professor, banquer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBear Stearns
Jeffrey Epstein VI Foundation Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat559 M$ (30 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Altres
ParellaGhislaine Maxwell Modifica el valor a Wikidata
ParesSeymour G. Epstein Modifica el valor a Wikidata  i Paula Epstein Modifica el valor a Wikidata
GermansMark Epstein Modifica el valor a Wikidata
Condemnat persol·licitació (2008)
→ (pena de presó) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 201992988 Modifica el valor a Wikidata

Jeffrey Edward Epstein (Nova York, 20 de gener de 1953 - Nova York, 10 d'agost de 2019)[1] va ser un financer bilionari estatunidenc d'origen jueu,[2] condemnat per delictes d'agressió sexual.[3][4] Va començar la seva vida professional com a professor, però després va passar al sector bancari i financer en diversos papers. Va començar treballant al banc d'inversions Bear Stearns, abans de crear la seva pròpia empresa, J. Epstein & Co.[5] Va desenvolupar un cercle social d'elit i va tractar amb moltes dones, incloses nenes menors d'edat, que després van patir abús sexual d'ell i alguns dels seus contactes.[4][6][7]

El 2005, la policia de Palm Beach (Florida) va començar a investigar-lo després que un pare es queixés que havia abusat sexualment de la seva filla de 14 anys.[8] Epstein es va declarar culpable i va ser condemnat el 2008 per un tribunal estatal de Florida d'incitar una noia menor d'edat a la prostitució, així com de sol·licitar una prostituta.[9] Va complir gairebé 13 mesos de presó preventiva, però amb una extensa llibertat per a treballar. Només va ser condemnat per aquests dos delictes com a part d'un acord de col·laboració judicial. De fet, els oficials federals van identificar 36 noies, algunes de menys de 14 anys, de les quals Epstein va abusar sexualment.[10][11]

Epstein va ser arrestat de nou el 6 de juliol de 2019, amb acusacions federals per tràfic sexual de menors a Florida i Nova York.[12][13] El 10 d'agost de 2019 va morir a la seva cel·la del Centre Correccional Metropolità de Manhattan.[1] L'examinador mèdic va dictaminar la mort com a suïcidi,[14] tot i que els advocats d'Epstein van disputar la sentència juntament amb un enorme escepticisme generalitzat sobre la veritable causa de la seva mort.[15][16] Com que la seva defunció va eliminar la possibilitat de perseguir acusacions penals, el 29 d'agost de 2019 un jutge va desestimar totes les acusacions penals.[17][18] Epstein va mantenir una associació durant dècades amb Ghislaine Maxwell, que es va enfrontar a acusacions persistents d'incitar i traficar sexualment a nenes menors d'edat per a ell.[19] Epstein també va mantenir una amistat durant molts anys amb el príncep Andreu, duc de York, que va renunciar a les funcions reials per la seva vinculació amb Epstein.[20]

Gravacions de vídeo

[modifica]

Epstein va instal·lar càmeres ocultes en nombrosos llocs de les seves propietats per suposadament gravar l'activitat sexual amb noies menors d'edat de persones prominents amb fins delictius com el xantatge.[21] Ghislaine Maxwell, núvia i companya d'Epstein durant molt de temps, va dir a un amic que l'illa privada d'Epstein a les Illes Verges estava completament cablejada per a vídeo i l'amic creia que Maxwell i Epstein estaven gravant tothom a l'illa com una pòlissa d'assegurança.[22] Quan la policia va registrar la seva residència de Palm Beach el 2006, es van descobrir dues càmeres ocultes a casa seva.[23] També es va informar que la mansió d'Epstein a Nova York tenia un ampli sistema de videovigilància.[24]

Maria Farmer, una artista que va treballar per a Epstein el 1996, va assenyalar que Epstein li va mostrar una sala multimèdia a la mansió de Nova York on hi havia persones vigilant les càmeres estenopeiques de tota la casa. En la sala de premsa s'hi accedia a través d'una porta oculta.

Epstein suposadament "prestava" noies a persones poderoses per congraciar-se amb elles i també per obtenir possible informació a través del xantatge.[25] Segons el Departament de Justícia, guardava discos compactes amb clau a la caixa forta de la seva mansió de Nova York amb etiquetes escrites a mà que incloïen la descripció: "jove [nom] + [nom]".[26] Epstein va donar a entendre que tenia material de xantatge quan li va dir a un reporter del New York Times el 2018, extraoficialment, que tenia draps bruts sobre persones poderoses, inclosa informació sobre les inclinacions sexuals i el consum de drogues recreatives.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor en un presumpte suïcidi el magnat Jeffrey Epstein». Regió 7, 10-08-2019 [Consulta: 12 agost 2019].
  2. ↑ Feldman, Ari. «What We Know About Jeffrey Epstein’s Childhood» (en anglès). Forward.com, 15-07-2019. [Consulta: 16 novembre 2020].
  3. ↑ U.S. Attorney's Office for the Southern District of New York (8 juliol 2019). "Jeffrey Epstein Charged in Manhattan Federal Court With Sex Trafficking of Minors". Nota de premsa.
  4. ↑ 4,0 4,1 Lewis, Paul «Jeffrey Epstein: The rise and fall of teacher turned tycoon». The Guardian, 04-01-2015 [Consulta: 7 novembre 2016].
  5. ↑ Greene, J. Beverly. «Jeffrey Edward Epstein». A: Illustrated Guide for the Politically Incorrect Looney Tunes Edition. Lulu.com, p. 109–110. ISBN 978-1-365-35833-3 [Consulta: 9 juliol 2019]. 
  6. ↑ «Who Was Jeffrey Epstein Calling? A close study of his circle—social, professional, transactional—reveals a damning portrait of elite New York». New York, 22-07-2019. Arxivat de l'original el 14 setembre 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. ↑ Nally, Leland «An Actual Conspiracy Kept Jeffrey Epstein's Accomplices out of Prison». Mother Jones, 01-10-2019 [Consulta: 1r octubre 2019]. «According to [the facts for the] ruling by US District Judge Kenneth Marra in February 2019: 'In addition to his own sexual abuse of the victims, Epstein directed other persons to abuse the girls sexually. Epstein used paid employees to find and bring minor girls to him. Epstein worked in concert with others to obtain minors not only for his own sexual gratification, but also for the sexual gratification of others.'»
  8. ↑ Brown, Julie K. «Jeffrey Epstein abused teen girls for years, police say. A timeline of his case». Miami Herald, 28-11-2018 [Consulta: 12 agost 2019].
  9. ↑ Goldsmith, Samuel «Jeffrey Epstein Pleads Guilty to Prostitution Charges». New York Post, 30-06-2008 [Consulta: 12 agost 2019].
  10. ↑ «How a future Trump Cabinet member gave a serial sex abuser the deal of a lifetime». Miami Herald, 28-11-2018 [Consulta: 28 novembre 2018].
  11. ↑ Buncombe, Andrew «Jeffrey Epstein: the billionaire paedophile with links to Bill Clinton, Kevin Spacey, Robert Maxwell – and Prince Andrew». The Independent [London, England], 02-01-2015 [Consulta: 7 novembre 2016].
  12. ↑ Shallwani, Pervaiz; Briquelet, Kate; Siegel, Harry «Jeffrey Epstein Arrested for Sex Trafficking of Minors». The Daily Beast, 06-07-2019 [Consulta: 7 juliol 2019].
  13. ↑ Chaitin, Daniel «Jeffrey Epstein arrested for sex trafficking of minors in Florida and New York». Washington Examiner, 07-07-2019 [Consulta: 7 juliol 2019].
  14. ↑ ; Balsamo, Michael; Neumeister, Larry«Medical examiner rules Epstein death a suicide by hanging», 17-08-2019. Arxivat de l'original el 4 setembre 2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  15. ↑ Stockler, Asher «Epstein Lawyers say evidence 'far more consistent' with murder than suicide». Newsweek, 27-08-2019 [Consulta: 27 agost 2019].
  16. ↑ Hosenball, Mark «FBI studies two broken cameras outside cell where Epstein died: source» (en anglès). Reuters [Londres], 28-08-2019 [Consulta: 29 agost 2019].
  17. ↑ Neumeister, Larry. «Judge ends case against Epstein, with a nod to the accusers», 29-08-2019. Arxivat de l'original el 30 agost 2019. [Consulta: 30 agost 2019].
  18. ↑ Pierson, Brendan. «Case against Jeffrey Epstein dismissed following his death». Reuters, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 30 agost 2019. [Consulta: 31 agost 2019].
  19. ↑ ; Bernstein, Jacob «The 'Lady of the House' Who Was Long Entangled With Jeffrey Epstein». The New York Times, 15-07-2019 [Consulta: 15 juliol 2019].
  20. ↑ «Why Prince Andrew will now 'never return' to public duties», 31-05-2020.
  21. ↑ Bhagat, Pooja. «Prince Andrew Might Have Been Caught on Tape With 'Sex Slave'». International Business Times, 07-01-2015. Arxivat de l'original el 29 gener 2015. [Consulta: 8 novembre 2016]. «According to reports, papers filed against his friend Jeffrey Epstein in 2006 mentioned that he had installed hidden cameras everywhere in his property to record the indecent acts of important people with underage prostitutes for further criminal use such as blackmail.»
  22. ↑ Grigoriadis, Vanessa «"They're nothing, these girls": Unraveling the mystery of Ghislaine Maxwell, Epstein's enabler». , 12-08-2019 [Consulta: 22 agost 2019].
  23. ↑ Marra, Andrew «The Man Who Had Everything: Jeffrey Epstein craved big homes, elite friends and underage girls». The Palm Beach Post, 14-08-2006 [Consulta: 5 desembre 2019].
  24. ↑ Mason, Christopher «Home Sweet Elsewhere» (en anglès). The New York Times, 11-01-1996. ISSN: 0362-4331.
  25. ↑ Lewis, Paul; Swaine, Jon «Jeffrey Epstein: inside the decade of scandal entangling Prince Andrew» (en anglès). The Guardian, 10-01-2015. ISSN: 0261-3077.
  26. ↑ Stanglin, Doug. «Inside Jeffrey Epstein's New York mansion: 'Vast trove' of lewd photos, a life-size doll and other oddities» (en anglès americà). [Consulta: 5 gener 2024].
  27. ↑ Stewart, James B. «The Day Jeffrey Epstein Told Me He Had Dirt on Powerful People» (en anglès). The New York Times, 12-08-2019. ISSN: 0362-4331.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jeffrey_Epstein&oldid=33972315»