Jeker
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Jeker Valley (en) | |||
Inici | ||||
Cota inicial | 148 m | |||
Entitat territorial administrativa | Geer (Bèlgica), Waremme (Bèlgica), Berloz (Bèlgica), Tongeren (Bèlgica), Oreye (Bèlgica), Crisnée (Bèlgica), Bassenge (Bèlgica), Riemst (Bèlgica) i Maastricht (Països Baixos) | |||
Localització | Lens-Saint-Servais | |||
Final | ||||
Cota final | 48 m | |||
Entitat territorial administrativa | Limburg (Països Baixos) | |||
Localització | Maastricht | |||
Desembocadura | Mosa | |||
| ||||
Afluents | ||||
Conca hidrogràfica | conca del Mosa | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 54 () km | |||
Travessa | Bèlgica Països Baixos | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 463 km² | |||
Mesures | ||||
Cabal | 2,7 m³/s (Kanne) | |||
El Jeker (en való Djèr o Jaer,[1] en francès Geer) és un riu de 54 km que neix a Lens-Saint-Servais una entitat del municipi de Geer, travessa Waremme, Remicourt, Oreye, Tongeren, Bassenge, creua la frontera belgo-neerlandesa a Kanne, un nucli de Riemst abans de desembocar-se al Mosa a Maastricht. El seu nom prové d'un mot gall "Yakara" que significa aigua clara. L'aiguabarreix del Jeker amb el Mosa ja tenia un valor estratègic per als romans que va mantenir quan Maastricht va esdevenir una ciutat fortificada a l'edat mitjana.
Fins al 1930, el Jeker era molt ric de peix. La contaminació per la indústria del sucre i les aigües residuals va gairebé matar tota la vida. La construcció del canal Albert i la utilització dels aigües del riu per a la indústria del ciment van contribuir a assecar la vall del Jeker. Actualment, s'estudien les possibilitats per a tornar el seu caràcter natural al riu.
Afluents
[modifica]- el Faux Geer (Omal)
- el Yerne (Lens-sur-Geer)
- el Mulle (Boëlhe)
- el Lange Beek
- el Bruyère
- el Bacquelaine (assecat)
-
El Jeker al poble de Hollogne-sur-Geer
-
Molí entre Kanne i Maastricht
-
El Jeker prop de l'Ezelmarkt a Maastricht
Referències enllaços
[modifica]- ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 225
Vegeu també
[modifica]- Batalla del Jeker (54 aC)
| |||
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |