Jenő Egerváry
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1891  Debrecen (Hongria) |
| Mort | 30 novembre 1958 (67 anys) Budapest (Hongria) |
| Causa de mort | suïcidi |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 34/2-2-10 47° 29′ 45″ N, 19° 05′ 26″ E / 47.4958°N,19.0906°E |
| Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd - Philosophiæ doctor (1909–1914) Fazekas Mihály Gimnázium (1901–1909) |
| Tesi acadèmica | Az integrálegyenletek egy osztályáról (1914 ) |
| Director de tesi | Lipót Fejér |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra lineal i geometria |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1938–1958) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1930–1938) Universitat de Szeged (1922–1927) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1915–1922) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Béla Frigyes Egerváry i Ilona Madarassy |
| Premis | |
| |
Jenő Egerváry (Debrecen, 16 d'abril de 1891 - Budapest, 30 de novembre de 1958) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra
[modifica]Després de fer els estudis secundaris a la seva vila natal, Debrecen, Egerváry va fer els estudis universitaris a la universitat Péter Pázmány de Budapest fins que es va doctorar el 1914, sota la direcció de Lipót Fejér.[1] A continuació, i mentre ampliava estudis, va ser empleat de l'Institut Sismològic hongarès. Curiosament, durant la Primera Guerra Mundial va ser declarat inútil pel servei militar, quan en realitat era un reconegut muntanyista i alpinista.
El 1918 va ser nomenat professor ajudant de la universitat tecnològica de Budapest i el 1921 de la universitat de Szeged (que operava temporalment a Budapest).[2] El 1927, per motius desconeguts, li va ser revocada l'habilitació docent, però el 1930, tornava a ser professor ajudant a la universitat de Budapest. Finalment, el 1938, va passar a ser professor titular de la universitat tecnològica de Budapest, de la qual es va jubilar el 1958, uns mesos abans de morir suïcidat en estranyes circumstàncies.[3]
Els seus primers treballs científics van estar en la línea del seu mestre, Lipót Fejér, en el camp de l'anàlisi matemàtica; però aviat el seu interès va tombar cap a la teoria de les equacions algebraiques i l'àlgebra lineal.[4] En qualsevol cas, la seva carrera acadèmica va estar dedicada íntegrament a les matemàtiques aplicades,[5] incloent, per exemple, l'estudi del problema dels tres cossos, de la conducció del calor o de les equacions diferencials que modelen els ponts de cadenes[6] (càlculs que potser es van fer servir en la construcció del conegut Pont de les Cadenes de Budapest). També va fer alguna incursió en la geometria diferencial.[7]
La seva aportació més original va ser la del algorisme hongarès, un procediment matemàtic per assignar els recursos disponibles de la forma més eficient.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Rózsa, 1984, p. 288.
- ↑ Rapcsák, 2010, p. 60.
- ↑ Kuhn, 2012, p. 644.
- ↑ Rózsa, 1984, p. 289.
- ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 280.
- ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 281.
- ↑ Tamássy, 2006, p. 408.
- ↑ Kuhn, 2012, p. 645 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Elbert, A.; Garay, B.M.. «Differential Equations: Hungary, the Extended First Half of the 20th Century». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3.
- Kuhn, Harold W. «A tale of three eras: The discovery and rediscovery of the Hungarian Method» (en anglès). European Journal of Operational Research, Vol. 219, Num. 3, 2012, pàg. 641-651. DOI: 10.1016/j.ejor.2011.11.008. ISSN: 0377-2217.
- Rapcsák, Tamás «The life and works of Jenő Egerváry (1891–1958)» (en anglès). Central European Journal of Operations Research, Vol. 18, Num. 1, 2010, pàg. 59-71. DOI: 10.1007/s10100-009-0127-x. ISSN: 1435-246X.
- Rózsa, P. «Jenő Egerváry a Great Personality of the Hungarian Mathematical School» (en anglès). Periodica Polytechnica Electrical Engineering, Vol. 28, Num. 4, 1984, pàg. 287-298. ISSN: 2064-5260.
- Tamássy, L. «Differential Geometry». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jenő Egerváry» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Frank, András. «Eugene Egerváry». Egerváry Research Group on Combinatorial Optimization, 2002. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2020. [Consulta: 5 octubre 2020]. (anglès)
- «Egerváry Jenő». Arcanum. [Consulta: 5 octubre 2020]. (hongarès)