Jens Haaning
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)Copenhaguen (Dinamarca) |
| Nacionalitat | Danesa |
| Formació | The Royal Danish Academy of Fine Arts School of Visual Arts (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual, artista conceptual, fotògraf, artista contemporani, intèrpret |
| Membre de | |
| Art | fotografia, art relacional |
| Participà en | |
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
| Premis | |
| |
Jens Haaning (Copenhaguen, 1965) és un artista danès que viu i treballa a Copenhaguen. La seva obra reflecteix el tema del racisme a la societat escandinava.[1]
Ha exhibit extensament a fites com la Documenta XI de Kassel o la 9a Biennal d'Istanbul. Anteriorment Haaning ha exposat al Museu Migros de Zúric; el Museu Ludwig de Colònia, l'ICA de Londres, Le Consorci de Dijon; la Biennale des Arts de Dakar; De Poma a Amsterdam; el Moderna Museet d'Estocolm; la Biennal de Gwangju o l'Apexart de Nova York, entre altres indrets. Durant els darrers anys Haaning ha fet exposicions en solitari a l'Institut d'Art de San Francisco, la Goodwater Gallery de Toronto o l'edifici de la Secessió de Viena.[2]
Exposició a l'Espai 13
[modifica]Jens Haaning va exposar Antonio, Aurangzeab, Deniz, Ecevit, Faysal, Hakan, Murat, Oemer, Radovan, Sambas, Shabeer i Dennis a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, entre el 5 de desembre de 2003 i l'11 de gener de 2004, dins el cicle Angle de visió: 143 graus. Objects in the rear view mirror are closer than they appear comissariat per Montse Badia.[1] La mostra incloïa una selecció d'obres representatives de projectes ja realitzats per Haaring, habitualment pensats per ésser instal·lats en l'espai públic i per convidar a explorar i reflexionar sobre les idees de diferència cultural, estrangeria, frontera i exclusió. Haaring habitualment inverteix els codis necessaris per comprendre les seves obres (sovint emprant idiomes aliens al públic, propis de col·lectius immigrants, o vestint als immigrants amb roba occidentalitzada i associada a col·lectius benestants), de tal manera que la majoria esdevé minoria, i la minoria es troba, de sobte, empoderada.[1][3]
| « | L'artista adopta l'estratègia duchampiana de convertir els objectes quotidians en objectes d'experiència estètica, però, a diferència de Duchamp, Haaning ho fa a partir de situacions de la vida real, que, amb lleugers desplaçaments, es converteixen en contundents interrogacions que ofereixen a l'espectador l'oportunitat de decidir per ell mateix sobre el seu valor. El discurs de Jens Haaning és tremendament crític i polític, però lluny de ser provocador i pamfletari, l'artista ens confronta amb "allò que és diferent", per convidar-nos a canviar la nostra percepció de les coses i a qüestionar els nostre prejudicis. | » |
| — Montse Badia[1] | ||
Exposicions destacades
[modifica]- 2003 — Antonio, Aurangzeab, Deniz, Ecevit, Faysal, Hakan, Murat, Oemer, Radovan, Sambas, Shabeer i Dennis, Espai 13, Fundació Joan Miró
- 1998 — Grande Ouverture SUPER DISCOUNT, Mizuma Art Gallery[4]
- 1996 — Middelbulg Summer 1996, Mizuma Art Gallery
- 1995 — Weapon Production, Mizuma Art Gallery
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Jens Haaning». Fundació Joan Miró. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «Press release». Galleri Nicolai Wallner. Arxivat de l'original el 2013-09-11. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ «Exposicions de Jens Haaning». Mizuma Art Gallery. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 març 2014].