Jerònima Muntanyola
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès)  | ||
| Mort | 1618 Sallent (Bages) | ||
| Causa de mort | pena de mort, penjament | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sanadora | ||
Jerònima Muntanyola[1] (Santa Eulàlia de Puig-oriol – Sallent, 1618), coneguda amb el sobrenom de Joana la Negra, fou una dona acusada de bruixeria. Va ser empresonada i jutjada a Sallent el 1618, on finalment fou condemnada a la forca i penjada. El processament és conegut per haver-se conservat la declaració de l'acusada, realitzada sota els efectes de la tortura.[2][1][3]
La forma del nom varia segons les fonts ("Hierònima","[1]Gerònima"),[4] i també apareix anomenada amb el cognom dels marits ("Na Fumanya", "Jerònima Pons" i "Joana Pons").[4][1][5] El sobrenom de Joana la Negra, suposadament, li provenia del primer marit, anomenat Joanot, i de la pell morena de treballar de sol a sol.[6]
Biografia
[modifica]Jerònima Muntanyola era filla de la parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, municipi de Lluçà. Tenia un germà, anomenat Montserrat Muntanyola (aleshores Montserrat era nom masculí), que heretà la casa, i tenia dues germanes, Coll i Aliasa. Jerònima es va casar amb Joanot Fumanya, àlies Casanova, i visqué a la casa Puigcordellat, a Lluçà. La mare de Jerònima Muntanyola havia instruït a les tres filles en coneixements de curandera, que havia après de la seva madrastra. Jerònima exercia aquests coneixements el 1588, i els va transmetre a Felipa Esperança Gallifa, també condemnada per bruixeria.[1][7]
El 1580 (data aproximada) Jerònima Muntanyola va ser jutjada pel tribunal de la Baronia de Lluçà i condemnada al desterrament.[4] Tenia entre quaranta i cinquanta anys quan va haver de marxar vídua cap a Sallent. Allà es va casar amb Joan Pons, jornaler. I hi va conèixer les sallentines Bruneta la Pot i Santinyana la Vella, també tingudes per bruixes.[8] A Sallent, Jerònima es dedicava a escutiar peces de roba.[7]
El 1618, vídua novament,[5] Jerònima va ser delatada, detinguda, empresonada i acusada de bruixeria. El judici es va realitzar a Sallent el 30 d'octubre de 1618, amb un tribunal civil de la Senyoria del bisbe de Vic.[4] El tribunal va ser constituït pel noble Miquel de Clariana i Serra, "Procurador General de les Baronies de la Mitra de Vic".[1] Se l'acusava de provocar i guarir golls a persones concretes, matar bestiar del veïnat, assassinar dues nenes emmetzinant-les, provocar pedregades i tenir tractes amb el diable. Després de la tortura, per evitar més turments, va accedir a declarar els suposats crims de què se l'acusava, justificant-los com a venjances personals. Va explicar que havia estat iniciada en “l'art de la bruixeria” de la mà d'una veïna de Lluçà, na Elias, va a narrar trobades amb el dimoni a la Gola de les Heures (riera de Merlès), i va reconèixer l´ús de metzines i d'ungüents amb propietats al·lucinògenes.[1][7]Va ser condemnada a la forca i penjada.
Joana la Negra va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle xvii, concretament entre 1618 i 1622, moment de màxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la sequera, els aiguats descontrolats -com el que s'esdevingué el 1917, conegut com l'any del diluvi[6]-, les collites desastroses o les malalties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat va ser el de dones grans marginades, generalment vídues, fetilleres o remeieres, i amb algun defecte físic. La cacera de bruixes va amainar el 1622, quan la Inquisició, les autoritats reials i la Reial Audiència van intervenir per aturar aquesta bogeria col·lectiva.[9][4]
Cultura popular
[modifica]L'entitat Adona’t de Sallent va fer construir una geganta popular per retre homenatge a totes les dones que durant el segle xvii van ser acusades de bruixeria i portades a la forca injustament.[10] La geganta Joana La Negra va ser presentada el 10 de novembre de 2018.
Joana la Negra té un carreró a Sallent amb aquest nom.
Bibliografia i referències
[modifica]- Rosa Serra. “Bruixes, més que bruixes, les berguedanes!” a L'Erol. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà
- Orriols Monset, Lluís. Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau, 1984. ISBN 8423204774
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Benet i Clarà, Albert. Joana la negra, una bruixa sallentina : i altres episodis d'història sallentina. Sallent: Institut d'Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1983.
- ↑ Pladevall i Font, Antoni. Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Imprempta Subirana, 1974.
- ↑ «Documents de Sallent - Jerònima Pons "Joana la negra"». [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Atles de la cacera de bruixes». [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Julio Giménez, Teresa. «Fetilleres i bruixes». A: Catalanes del IX al XIX. Vic : Eumo ; Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2010, p. 297. ISBN 9788497663830.
- ↑ 6,0 6,1 Prats, Joan de Déu. El gran llibre de les bruixes catalanes. Barcelona: Comanegra, 2022, p. 68-71. ISBN 9788418857751.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Curial. «Les Bruixes: LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS», dilluns, 25 març 2019. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Benet i Clarà, Albert «La Bruixeria al Bages a principis del segle XVII». Dovella, 6, 1982, pàg. 11-14.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Associació Institut Joan Lluís Vives, 26-09-2010. [Consulta: 27 setembre 2018].
- ↑ «Joana la Negra». Ràdio Sallent, 29-05-1918. Arxivat de l'original el 2018-09-28. [Consulta: 27 setembre 2018].