Jerónimo Castillón y Salas
| Nom original | (es) Gerónimo Castillón y Salas  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 setembre 1756 Lascellas-Ponzano (província d'Osca) |
| Mort | 20 abril 1835 (78 anys) |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 1818 – 1820 | |
 Bisbe de Tarassona | |
| 10 juliol 1815 – 20 abril 1835 ← Francisco Porró y Reinado – Vicente Ortiz y Labastida → Diòcesi: bisbat de Tarassona | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | bisbe catòlic (1816–), sacerdot catòlic (1784–), polític |
| Consagració | Juan Nepomuceno de Lera y Cano |
| Família | |
| Germans | Joseph Castillón |
Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755[1] - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec. Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Carles III.[1]
Biografia
[modifica]De família distingida. Va graduar-se a la Universitat d'Osca en batxiller de filosofia i de lleis, doctorant-se en cànons. Va ser-ne mestrescola de 1808 a 1810 i de 1813 a 1815, sent-ne rector de la mateixa durant els mateixes períodes, tret de l'any 1815.[2]
Va ser diputat per Aragó[3] a les Corts de Cadis, que donava llum a la primera constitució espanyola, però Castillón, partidari de l'absolutisme, el 1814 signava el Manifest dels Perses,[2] demanant a Ferran VII la tornada a l'Antic Règim. Fruit de l'aliança entre l'Església i la Casa Reial, que van decidir col·locar a les seus diocesanes persones addictes a les idees del moment, és a dir, contraris al sistema constitucional,[4] Castillón va ser nomenat bisbe de Tarassona el març de 1815.[1] El mateix any, Castillón és fet visitador de la Universitat de Salamanca per tal de vigilar i corregir doctrines impartides per alguns mestres contràries a la religió i considerades subversives. L'informe va provocar la suspensió de mestres perquè s'afirmava que de Salamanca sortia la meitat de corrupció d'Espanya.[5] El 1818 succeïa a Francisco Javier Mier y Campillo en el càrrec d'inquisidor general, després de la renúncia d'aquest,[2] si bé inicialment el rei va proposar al seu confessor, el prevere canari Cristóbal Bencomo y Rodríguez, que va refusar el càrrec.[6]
Durant el Trienni Liberal va patir penúries i va ser privat del seu càrrec d'inquisidor general quan el ministre de Gràcia i Justícia li va comunicar l'abolició del Tribunal de la Inquisició el 1820,[2] llavors Castillón va deixar Madrid i es va instal·lar a la seva diòcesi de Tarassona,[3] però l'any següent es va exiliar a França.[2] Va estar refugiat a Baiona, després traslladats a Tolosa, juntament amb altres personalitats addictes a la causa absolutista que es constituïren en junta per negociar amb el govern francès i sol·licitar-li ajuda per restaurar el poder de Ferran VII.[7]
Amb la restauració de l'absolustime el 1823, Castillón es reincorpora al bisbat de Tarassona i va estar al capdavant d'un grup de bisbes que reclamaven la restauració de la Inquisició, la qual finalment no es va dur a terme, sent substituïda per les Juntes de Fe.[2] Malgrat no haver recuperat el càrrec, fins a la seva mort va dur a terme una intensa activitat política en contra del liberalisme.[3]
Jerónimo Castillón va morir a Tarassona el 1835.[2]
Honors
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sánchez de Haedo, 1824, p. 321.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Lahoz Finestres, 2000, p. 140.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 La Parra i Casado, 2013, p. 151-152.
- ↑ Feliu i Montfort, 1972, p. 29.
- ↑ Rodríguez Domínguez, 1979, p. 250.
- ↑ Biografía de Cristóbal Bencomo y Rodríguez
- ↑ Feliu i Montfort, 1972, p. 56.
Bibliografia
[modifica]- Feliu i Montfort, Gaspar. La clerecia catalana durant el Trienni Liberal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1972, p. 236.
- Lahoz Finestres, José María «Una perspectiva de los funcionarios del Santo Oficio» (en castellà). Revista de la Inquisición, 9, 2000, pàg. 113-180. ISSN: 1131-5571.
- La Parra, Emilio; Casado, María Ángeles. La Inquisición en España. Agonía y abolición (en castellà). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2013.
- Rodríguez Domínguez, Sandalio. Renacimiento universitario salmantino a finales del siglo XVIII (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1979, p. 285.
- Sánchez de Haedo, Julián. Guia del estado eclesiástico seglar y regular de España é Indias para el año de 1824 (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1824, p. 437.