Jerf el Ahmar
(ar) الجرف الأحمر  | ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Alep (Síria) | |||
| Localització | Al-Jazira | |||
| ||||
| Banyat per | Eufrates | |||
| Història | ||||
| Període | Neolític preceràmic A | |||
| Cronologia | ||||
| 1995-1999 | excavació arqueològica Directors: Danielle Stordeur (en)  , Bassam Jamous (en) | |||
| agost 1999 | inundació | |||
| Estat de conservació | submergit | |||
Jerf el Ahmar (àrab: الجرف الأحمر, al-Jarf al-Aḥmar) és un jaciment arqueològic situat al nord de Síria, a la riba esquerra de l'Èufrates mitjà.[1] Es d'època neolítica i presenta cronologies que van del 8.700 al 9.200 aC. És un dels jaciments neolítics més antics del món.
El jaciment va quedar inundat per les aigües del llac Assad després de la construcció de la presa de Tishrin.[2]
Descripció
[modifica]Jerf el Ahmar ocupa aproximadament 1 ha i es reparteix entre dos tels separats per un petit uadi amb direcció nord-sud. Al turó de llevant, que va acollir assentaments primer, hi ha nou capes de construcció una sobre l'altra. Durant el cinquè assentament d'aquest turó es va iniciar l'ocupació de l'altra turó que posseïa cinc capes de construcció.
Durant cinc segles, Jerf el Ahmar va ser modelat per la cultura Mureybet del neolític preceràmic A (PPNA en les seves sigles en anglès). L'últim assentament d'ambdós turons mostra una transició cap a la cultura del preceràmic B (PPNB). Les troballes inclouen armes de sílex, pictogrames i missatges pictogràfics sobre petites pedres.
Una de les principals aportacions de les excavacions d'aquest jaciment és la posada en valor de desenvolupaments arquitectònics al final del PPNA. Les cases circulars que caracteritzen els primers períodes de sedentarització, des de principis del natufià cap al 12000 aC. J.-C., són gradualment substituïdes per edificis de forma quadrangular, un desenvolupament també testimoniat a Mureybet i Cheikh Hassan.
A Jerf el Ahmar s'hi van poder observar també les primeres transicions cap a l'agricultura a la regió gràcies a la presència d'ordi salvatge i espelta.[3][4][5] Va ser també en aquest jaciment on van aparèixer les primeres evidències de domesticació de llenties.[6]
Edificis comunitaris
[modifica]Es van excavar dos edificis comunitaris similars, al nivell I (turó de l'est) i al nivell II (turó de l'oest). Al centre de les construccions se situa l'edifici comunitari del nivell II de la part oest. És de forma arrodonida i està soterrat i sostingut per pedres, i els seus murs estan revestits i consolidats per una desena de pals.
Referències
[modifica]- ↑ «Situació del jaciment». Govern de França. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ VVAA, 1999.
- ↑ Willcox, 2005.
- ↑ Stordeur, 2019.
- ↑ VVAA, 2012.
- ↑ Hartmann, Kislev i Weiss, 2006.
Bibliografia
[modifica]- Hartmann, Anat; Kislev, Mordechai E.; Weiss, Ehud «Autonomous Cultivation Before Domestication». Science, 312, 5780, 2006. DOI: 10.1126/science.1127235. PMID: 16778044.
- Stordeur, Danielle. Le village de Jerf el Ahmar (Syrie, 9500-8700 av. J.-C.): L’architecture, miroir d’une société néolithique complexe (en francès). CNRS Éditions, 2019. ISBN 9782271130488.Willcox, George «The distribution, natural habitats and availability of wild cereals in relation to their domestication in the Near East: multiple events, multiple centres». Vegetation History and Archaeobotany, 14, 2005, pàg. 534–541. Arxivat de l'original el 2022-12-21. DOI: 10.1007/s00334-005-0075-x [Consulta: 21 desembre 2022].
- VVAA. Archaeology of the Upper Syrian Euphrates, the Tishrin Dam area: Proceedings of the International Symposium held at Barcelona, January 28th–30th, 1998 (en anglès). Barcelona: AUSA, 1999. ISBN 978-84-88810-43-4.
- VVAA. Biodiversity in Agriculture: Domestication, Evolution, and Sustainability (en anglès). Cambridge University Press, 2012. ISBN 9780521764599.