Jeroni Granell i Mundet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1834  Barcelona | ||
| Mort | 31 desembre 1889 (55 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | mestre d'obres | ||
| Família | |||
| Fills | Jeroni Ferran Granell i Manresa | ||
| Pare | Jeroni Granell i Barrera | ||
Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - Barcelona, 31 de desembre de 1889)[1] fou un mestre d'obres, artesà i decorador barceloní.
Biografia
[modifica]Fill del també mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera (†1877)[2] i de Teresa Mundet, fou el pare de l'arquitecte modernista Jeroni Ferran Granell i Manresa,[3] i oncle de Ferran Cels i Granell.
Es titulà el 1854 com a mestre d'obres, i també tenia el títol d'agrimensor, corresponent a l'actual tècnic en topografia, i el de director de camins veïnals des de l'any 1855, equivalent al d'enginyer de camins, canals i ports actual.[4] Fou president del Centre de Mestres d'Obres entre 1879 i 1882, i va col·laborar amb Elies Rogent en la construcció del paranimf de la Universitat de Barcelona.[5] Passà per diferents estils: medievalisme, eclecticisme i el modernisme; però la major part de la seva obra fou realitzada dins de l'eclecticisme.
.jpg)
Obres destacades
[modifica]- Edifici d'exposicions d'art de la Gran Via, Barcelona (1869). No conservat.
- Església de la Concepció, Barcelona (1871)
- Hospital d'Oliver, Alcoi (1868 - 1877)
- Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Barcelona (1878)
- Col·legi Samà, Vilanova i la Geltrú (1879)
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú (1882 - 1884)[6]
- Església de Sant Jaume, Moja (1884)
- Casa Francesc Ferrer, Barcelona (1887)
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1889, núm. 8932». AMCB, 31-12-1889.
- ↑ La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 08-05-1877, p. 3224.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0.
- ↑ Marsé i Ferrer, 2008, p. 15.
- ↑ Freixa, 2008.
- ↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, febrer-març 2014, pàg. 20-21.
Bibliografia
[modifica]- Freixa, Mireia «Elies Rogent i la construcció del Paranimf de la Universitat de Barcelona». Barcelona Quaderns d'Història, 14, 2008, pàg. 63-80.
- Marsé i Ferrer, Pere «Itinerari per la història de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer». Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 1, 2008, pàg. 13-28.