Jeroni Torrella
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1450 (Gregorià) València |
Mort | 1512 (Gregorià) (61/62 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | metge, matemàtic, astròleg |
Jeroni Torrella (València, ca. 1450[1] - València, post. 1512)[2] fou un metge, matemàtic i astròleg valencià, fill de Ferrer Torrella i germà de Gaspar, també metges.
Va estudiar a Siena i a Pisa, on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. El 1474, a Bolonya, va conéixer Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.[1] Tornat a València, es guanyà una gran reputació, i fou metge personal de Ferran el Catòlic i de la germana d'aquest, Joana d'Aragó.[2] El 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i del 1505 al 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.[3]
En la seua única obra impresa, De imaginibus astrologicis, que dedicà a Ferran el Catòlic, exposa molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels segells, generalment d'or i amb signes astrològics, que s'utilitzaven per a prevenir i curar malalties, i els atribueix alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, alhora que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen altres autors.[4]
Obres
[modifica]- Opus praeclarum de imaginibus astrologicis. València, Alfonso de Orta, 1496
En aquest tractat n'esmenta uns altres sis que havia escrit i que no s'arribaren a imprimir:
- Expositio prima Primi Avicena
- De motu caelorum
- Opusculum pro Astrologia adversus Comitem de Concordia Mirandulanum
- Expositio trium librorum Regni Galieni
- Enucleatum. Opusculum sex quaestionum
- De Fluxu & refluxu maris
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Codonyer Sòria, Pilar. Estudiants valencians al studio fiorentino (1473-1494). València: Universitat de València, 2003, p. 119-125. ISBN 9788437057507.
- ↑ 2,0 2,1 Ximeno, Vicente. Escritores del Reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de MDCCXLVII. València: Joseph Estevan Dolz, 1747, tom I, p. 73s.
- ↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días. València: Imp. y librería de José Ximeno, 1827, tom I, p. 56.
- ↑