Vés al contingut

Jerseiès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaJerseiès
Jèrriais
Tipusdialecte i llengua Modifica el valor a Wikidata
Dialecte denormand Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsaprox. 2.600 l'entenen
Parlants nadius1.920 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deilla de Jersey
EstatRegne Unit
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües d'oïl
normand Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSociété Jersiaise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2roa
Glottologjerr1238 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-hcc Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listfra-jer Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1340 Modifica el valor a Wikidata
IETFnrf-JE Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8649 Modifica el valor a Wikidata

El jerseiès (Jèrriais -pronunciació aproximada: "jerié") és una llengua indoeuropea directament emparentada amb el normand, del qual es considera una forma dialectal) parlada a les illes Anglonormandes, especialment a Jersey.[1]

Ha estat en declivi durant el passat segle xx, al mateix temps que l'anglès es va establir com l'idioma de l'ensenyament, el comerç i l'administració. Una llengua similar és el guernseiès (dgèrnésiais),[2] la qual es parla a l'illa veïna de Guernsey. Aquestes dues llengües són mútuament intel·ligibles entre si i per la seva banda mantenen una forta similitud amb el dialecte francès anomenat normand que es parla a la Normandia, regió situada al nord-oest de França, davant les illes Anglonormandes.[3]

Tant el jerseiès com el guernseiès posseeixen, tal com s'ha indicat, una forta similitud amb l'actual normand normatiu, i tot i que deriven de la llengua d'oïl, no obstant això hi resulten notòries les influències cèltiques procedents dels veïns bretó i còrnic, a les quals posteriorment es van sumar les influències dels idiomes escandinaus i de l'anglès.[4]

Victor Hugo, durant el seu exili a Jersey, es va interessar per la llengua i va comptar alguns escriptors de Jersey entre el seu cercle de coneguts i partidaris.[5]

Referències

[modifica]
  1. Jones, Mari C. «Does language loss follow a principled structural path? Evidence from Jersey Norman French» (en anglès). Journal of French Language Studies, 28, 3, 11-2018, pàg. 399–429. DOI: 10.1017/S0959269518000042. ISSN: 0959-2695.
  2. «Guernésiais» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. Altares, Guillermo «Últimas palabras desde Jersey» (en castellà). El País [Madrid], 20-09-2016. ISSN: 1134-6582.
  4. Baldacchino, Godfrey. Island Songs: A Global Repertoire (en anglès). Scarecrow Press, 2011, p. 104. ISBN 978-0-8108-8177-8. 
  5. «El jerseyés, la lengua que fascinó a Víctor Hugo y desconcertó a los nazis y a los colaboracionistas franceses» (en castellà). 20minutos.com, 24-12-2021. [Consulta: 5 novembre 2023].