Jesús Mestre i Godes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1925  Barcelona |
| Mort | 25 març 2023 (97/98 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Premis | |
| |
Jesús Mestre i Godes (Barcelona, 1925 - Barcelona, 25 de març de 2023) va ser un historiador català.[1]
Nascut l'any 1925 al barri barceloní de Sarrià,[1] va tenir ascendència valenciana per part materna, ja que l'origen del seu segon cognom era Herbers (els Ports).[2] Es va casar amb Conxita Campi i Roca, de la qui va enviudar, i van tenir cinc fills: el també historiador Jesús, l'Oriol, l'Anna, la Mireia i el Marc.[3] Va obtenir el títol de pèrit tèxtil i va treballar primer de contramestre a la fàbrica de seda artificial Vilà Rubira, al Putxet i després com a agent de vendes i adjunt de gerència a la fàbrica de midó de Can Riba, fins que es va jubilar el 1990.[1] Poc abans de jubilar-se va escriure alguns llibres, i en retirar-se es va dedicar a la literatura d'assaig i de viatges. Es va interessar pel catarisme després d'un viatge al Llenguadoc i en va escriure diversos llibres de gran difusió. També es va interessar per la història medieval catalana. El 2014 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.[1][4] Va morir la tarda del 25 de març de 2023, als 98 anys,[1] en el seu barri natal.[5] La vetlla va ser la tarda del 26 i el matí del 27 de març al tanatori de les Corts i, just després d'acabar, s'hi va realitzar la cerimònia fúnebre.[6]
Obres
[modifica]- Viatge a Itàlia amb el Tirol de Torna (1987)
- Viatge als Llacs (1989)
- Jerusalem (1998)
- El Comunisme, un cercle clos
- Els Càtars, problema religiós, pretext polític (1994)
- Viatge al País dels Càtars (1995)
- Els templers: alba i crepuscle dels cavallers (1996)
- El Somni d'Occitània (1996) amb Robèrt Lafont, Josep M. Salrach, Mercè Aventin, Jordi Cerdà i Subirachs, Josep Maria Ainaud de Lasarte i Joan Amorós i Pla.
- Els Càtars, la vida i la mort dels Bons Homes (1997)
- Els primers cristians: del Divendres Sant (any 30) al Concili de Nicea (any 325) (1997)
- Breu història de Catalunya (1998)
- El Compromís de Casp. Un moment decisiu en la història de Catalunya (1999)
- Un nen de Sarrià: memòries d'infància 1931-1936 (2000)
- La Catalunya Nova (2001)
- Contra els càtars: la implacable repressió de l'església (2002)
- Els càtars explicats als meus nets (2004)
- El poder i la dignitat: relat sobre les vides encreuades de Pere III i Bernat de Cabrera (1995), novel·la
- Viatge al romànic català (2000) amb Joan-Albert Adell i Gisbert
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Manent, Jordi. «Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història». ElPuntAvui.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Bausset, Josep Miquel. «Jesús Mestre i Godes». Vilaweb.cat, 23-11-2014. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Jesús Mestre Godes: Fallecimiento» (en castellà). LaVanguardia.com, 27-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Lliurament de les Medalles d'Honor de Barcelona». Bcn.cat. Arxivat de l'original el 2015-01-21. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Aragay, Ignasi. «Mor als 98 anys Jesús Mestre i Godes, l’home que va donar nova vida als càtars». Ara.cat, 28-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Mor l’escriptor sarrianenc Jesús Mestre i Godes». DiariElJardí.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Obres de Jesús Mestre i Godes a dialnet
- Jesús Mestre i Godes al web d'Edicions 62.