Jesús Morcillo Rubio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1921 Tarancón (província de Conca) |
| Mort | 28 agost 2001 (79 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
| Membre de | |
Jesús Morcillo Rubio (Tarancón, província de Conca, 16 de novembre de 1921 - Madrid, 28 d'agost de 2001) fou un químic aragonès, catedràtic emèrit d'Estructura Atòmico-Molecular i Espectroscòpia de la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
[modifica]Doctorat en ciències químiques per la Universitat Complutense de Madrid, fou catedràtic de Química Física i Electroquímica de la Universitat de Saragossa, i de 1953 a 1975 fou cap del Departament d'Estructura Molecular i Espectroscòpia de l'Institut de Química-Física Rocasolano del CSIC. El 1961 va obtenir la càtedra d'Estructura Atòmico-Molecular i Espectroscòpia de la Universitat Complutense de Madrid, ocupant-ne també la direcció del Departament. De 1974 a 1983 fou degà de la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional d'Educació a Distància. De 1972 a 1988 va representar Espanya al Comitè per a l'Ensenyament de la Química de la IUPAC i de 1977 a 1983 fou president del Grup Espanyol d'Espectroscòpia. És autor de nombrosos llibres de texts sobre química.
Se'l considera l'introductor a Espanya de l'espectroscòpia infraroja i de les seves aplicacions a la determinació d'estructures moleculars, arran de la seva estada durant la dècada de 1950 al Laboratori de la Universitat d'Oxford, on s'hi va determinar l'estructura de la penicil·lina gràcies a aquesta tècnica. També destacà per la seva interpretació de les intensitats d'absorció en l'infraroig en termes de les propietats dels enllaços químics. Alhora, juntament amb Julio Fernández Biarge i José Herranz González, de 1959 a 1961 va desenvolupar la teoria dels tensors polars atòmics.[1]
El desembre de 1973 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi va ingressar el 1976 amb el discurs Intensidades en infrarrojo y estructura molecular. En 2000, però, hi demanà passar a la situació de supernumerari.[2] El 1977 també va ingressar a la Reial Acadèmia de Doctors. El 28 d'agost de 2001 va morir a Madrid després d'una llarga malaltia.
Obres
[modifica]- Técnica experimental para la determinación de coeficientes del virial de vapores a presiones próximas a la atmosférica Foz, O. R. [S.l. : s.n., 1948]
- Aplicaciones de la espectroscopia infrarroja Madrid : Facultad de Ciencias, Universidad de Madrid, 1962
- Aspectos actuales de la espectroscopia molecular [Madrid : T.G. Cíes], 1951
- Espectroscopia Madrid : Universidad Nacional de Educación a Distancia, cop. 1977
- Química Madrid : Ediciones Anaya, S.A., 1983
Referències
[modifica]- ↑ Jesús Morcillo,catedrático emérito de Estructura Atómico-Molecular y Espectroscopia, El País, 11 de setembre de 2001
- ↑ Biografia Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. al web de la RAC
Enllaços externs
[modifica]«Obra de Jesús Morcillo Rubio» a Dialnet.
- Jesús Morcillo Rubio al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Rius i Miró |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 10 1973-2000 |
Succeït per: Jesús Santamaría Antonio |
| Precedit per: Joaquín Catalá de Alemany |
Medalla de Reial Societat Espanyola de Física 1959 |
Succeït per: Rafael Velasco Ferré |