Jesús Pabón y Suárez de Urbina

Jesús Pabón y Suárez de Urbina

Nom original	(es) Jesús Pabón
Biografia
Naixement	26 maig 1902 Sevilla (Espanya)
Mort	27 abril 1976 (73 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Diputat a les Corts republicanes
2 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla
Director de tesi	Adolfo Bonilla y San Martín
Es coneix per	Director de la Reial Acadèmia de la Història (1971-1976)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Historiador i Periodista
Ocupador	Universitat de Sevilla Universitat Complutense de Madrid
Partit	CEDA
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1954–1976) Consell Nacional d'Educació (1941–) Reial Acadèmia Europea de Doctors Consell Privat del Comte de Barcelona Asociación Católica de Propagandistas
Família
Germans	José Manuel Pabón y Suárez de Urbina Benito Pabón
Premis
Premi Nacional de Literatura (1949)

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Biografia

La seva vida periodística i política es va iniciar en l'àmbit de la dreta a Sevilla durant la Segona República Espanyola. Membre d'Acció Nacional, el 1931 va ser nomenat director de El Correo de Andalucía. A les eleccions generals espanyoles de 1933 forà part de les llistes de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i fou elegit diputat per Sevilla-capital, càrrec que va revalidar en les eleccions de 1936, les últimes efectuades abans de la guerra civil espanyola Acabada la guerra, el 1940 va ser nomenat president de l'agència EFE.

La seva vida universitària, centrada en l'estudi de la història contemporània, va començar amb estudis en la Universitat de Granada i la Universitat de Sevilla, on va ocupar la càtedra d'història des de 1929. Posteriorment va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid (1941).

Entre altres càrrecs i distincions, va ocupar la secretaria del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC i va ser nomenat membre de la Comissió Internacional del Treball de la UNESCO. Membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1953, en fou director del 1971 fins a la seva mort.

El seu germà, José Manuel Pabón, fou un important hel·lenista.

Obres

• La revolución portuguesa (1941-1945)
• Las ideas y el sistema napoleónicos (1944)
• Los virajes hacia la guerra. 1934 - 1939. (1946)
• Bolchevismo y literatura (1949), obra que va obtenir el Premi Nacional de Literatura de 1949.
• Cambó (1952-1968)
• El drama de Mosen Jacinto (1954)
• Franklin y Europa (1956).
• Días de ayer. Historias e historiadores contemporáneos. (1963)
• El rey y la restauración (1964, publicat pel Consell Privat del Comte de Barcelona, aleshores a l'exili)
• España y la Cuestión Romana (1972)
• Narváez y su época (1983)

Bibliografia

• Acedo Castilla, José Francisco «En memoria del eminente historiador Don Jesús Pabón Suárez de Urbina en su I Centenario (1902-1976)». Boletín de la Real academia Sevillana de Buenas Letras: Minervae baeticae, 33, 2005, pàg. 131-152. Arxivat de l'original el 2014-10-26 [Consulta: 24 febrer 2015].
• Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002. ISBN 84-460-1489-0.