Vés al contingut

Jesús Pabón y Suárez de Urbina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJesús Pabón y Suárez de Urbina
Nom original(es) Jesús Pabón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1902 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Diputat a les Corts republicanes
2 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla
Director de tesiAdolfo Bonilla y San Martín Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDirector de la Reial Acadèmia de la Història (1971-1976)
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador i Periodista
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitCEDA
Membre de
Família
GermansJosé Manuel Pabón y Suárez de Urbina
Benito Pabón Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Biografia

[modifica]

La seva vida periodística i política es va iniciar en l'àmbit de la dreta a Sevilla durant la Segona República Espanyola. Membre d'Acció Nacional, el 1931 va ser nomenat director de El Correo de Andalucía.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1933 forà part de les llistes de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i fou elegit diputat per Sevilla-capital, càrrec que va revalidar en les eleccions de 1936, les últimes efectuades abans de la guerra civil espanyola[2][3] Acabada la guerra, el 1940 va ser nomenat president de l'agència EFE.[4]

La seva vida universitària, centrada en l'estudi de la història contemporània, va començar amb estudis en la Universitat de Granada i la Universitat de Sevilla, on va ocupar la càtedra d'història des de 1929. Posteriorment va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid (1941).

Entre altres càrrecs i distincions, va ocupar la secretaria del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC i va ser nomenat membre de la Comissió Internacional del Treball de la UNESCO.[5] Membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1953, en fou director del 1971 fins a la seva mort.

El seu germà, José Manuel Pabón, fou un important hel·lenista.

Obres

[modifica]
  • La revolución portuguesa (1941-1945)
  • Las ideas y el sistema napoleónicos (1944)
  • Los virajes hacia la guerra. 1934 - 1939. (1946)
  • Bolchevismo y literatura (1949), obra que va obtenir el Premi Nacional de Literatura de 1949.[6]
  • Cambó (1952-1968)
  • El drama de Mosen Jacinto (1954)
  • Franklin y Europa (1956).
  • Días de ayer. Historias e historiadores contemporáneos. (1963)
  • El rey y la restauración (1964, publicat pel Consell Privat del Comte de Barcelona, aleshores a l'exili)
  • España y la Cuestión Romana (1972)
  • Narváez y su época (1983)

Notes

[modifica]
  1. Leandro Álvarez Rey La derecha en la II República: Sevilla, 1931-1936
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. [enllaç sense format] http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pabon.htm
  4. [enllaç sense format] http://www.efe.com/quesefe/principal.asp?opcion=1&seccion=1&idioma=espanol Arxivat 2011-10-25 a Wayback Machine.
  5. [enllaç sense format] http://www.urgoitieditores.com/castellano/a6.html Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine.
  6. «Los premios "Francisco Franco" y "José Antonio" divididos» (en castellà), 25-12-1949. «En relación al premio nacional de Literatura "Francisco Franco", el jurado acordó, teniendo en cuenta que el género literario denominado ensayo encierra dentro de sí gran número de formas y posibilidades, dividirlo, sin diferencia de categoría entre los concursantes: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, por su obra España, sin problema, y don Jesús Pabón y Suárez de Urbina, por la titulada Bolchevismo y literatura

Bibliografia

[modifica]