Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Nom original | (es) Jesús Pabón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 maig 1902 Sevilla (Espanya) |
Mort | 27 abril 1976 (73 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Diputat a les Corts republicanes | |
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital) | |
Diputat a les Corts republicanes | |
2 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital) | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Sevilla |
Director de tesi | Adolfo Bonilla y San Martín |
Es coneix per | Director de la Reial Acadèmia de la Història (1971-1976) |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Historiador i Periodista |
Ocupador | Universitat de Sevilla Universitat Complutense de Madrid |
Partit | CEDA |
Membre de | |
Família | |
Germans | José Manuel Pabón y Suárez de Urbina Benito Pabón |
Premis | |
Premi Nacional de Literatura (1949) |
Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.
Biografia
[modifica]La seva vida periodística i política es va iniciar en l'àmbit de la dreta a Sevilla durant la Segona República Espanyola. Membre d'Acció Nacional, el 1931 va ser nomenat director de El Correo de Andalucía.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1933 forà part de les llistes de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i fou elegit diputat per Sevilla-capital, càrrec que va revalidar en les eleccions de 1936, les últimes efectuades abans de la guerra civil espanyola[2][3] Acabada la guerra, el 1940 va ser nomenat president de l'agència EFE.[4]
La seva vida universitària, centrada en l'estudi de la història contemporània, va començar amb estudis en la Universitat de Granada i la Universitat de Sevilla, on va ocupar la càtedra d'història des de 1929. Posteriorment va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid (1941).
Entre altres càrrecs i distincions, va ocupar la secretaria del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC i va ser nomenat membre de la Comissió Internacional del Treball de la UNESCO.[5] Membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1953, en fou director del 1971 fins a la seva mort.
El seu germà, José Manuel Pabón, fou un important hel·lenista.
Obres
[modifica]- La revolución portuguesa (1941-1945)
- Las ideas y el sistema napoleónicos (1944)
- Los virajes hacia la guerra. 1934 - 1939. (1946)
- Bolchevismo y literatura (1949), obra que va obtenir el Premi Nacional de Literatura de 1949.[6]
- Cambó (1952-1968)
- El drama de Mosen Jacinto (1954)
- Franklin y Europa (1956).
- Días de ayer. Historias e historiadores contemporáneos. (1963)
- El rey y la restauración (1964, publicat pel Consell Privat del Comte de Barcelona, aleshores a l'exili)
- España y la Cuestión Romana (1972)
- Narváez y su época (1983)
Notes
[modifica]- ↑ Leandro Álvarez Rey La derecha en la II República: Sevilla, 1931-1936
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pabon.htm
- ↑ http://www.efe.com/quesefe/principal.asp?opcion=1&seccion=1&idioma=espanol Arxivat 2011-10-25 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.urgoitieditores.com/castellano/a6.html Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine.
- ↑ «Los premios "Francisco Franco" y "José Antonio" divididos» (en castellà), 25-12-1949. «En relación al premio nacional de Literatura "Francisco Franco", el jurado acordó, teniendo en cuenta que el género literario denominado ensayo encierra dentro de sí gran número de formas y posibilidades, dividirlo, sin diferencia de categoría entre los concursantes: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, por su obra España, sin problema, y don Jesús Pabón y Suárez de Urbina, por la titulada Bolchevismo y literatura.»
Bibliografia
[modifica]- Acedo Castilla, José Francisco «En memoria del eminente historiador Don Jesús Pabón Suárez de Urbina en su I Centenario (1902-1976)». Boletín de la Real academia Sevillana de Buenas Letras: Minervae baeticae, 33, 2005, pàg. 131-152. Arxivat de l'original el 2014-10-26 [Consulta: 24 febrer 2015].
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002. ISBN 84-460-1489-0.
- Diputats andalusos al Congrés dels Diputats
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Professors de la Universitat de Sevilla
- Polítics sevillans
- Alumnes de la Universitat de Granada
- Alumnes de la Universitat de Sevilla
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Morts a Madrid
- Historiadors sevillans