Vés al contingut

Jesús en l'islam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jesús a l'Islam)
Muhammad lidera la pregària de Jesús, Abraham, Moisès i altres. Miniatura persa medieval

Jesús en l'islam es refereix a la interpretació que fa la religió islàmica de la figura de Jesús de Natzaret. Jesús, anomenat en àrab Issa en un context musulmà (àrab: عيسى, ʿĪsà) o bé Yassú en un context cristià (àrab: يسوع, Yasūʿ),[1] és considerat per l'islam com un dels principals missatgers (nabí) de Déu (Al·là), precursor de Mahoma[2][3] i l'últim profeta enviat per Déu per guiar els israelites.[4] Per ajudar-lo en el seu ministeri, i no per al seu propi poder, Déu li va atorgar la possibilitat de fer miracles,[5][6] però es nega que fos crucificat, que ressuscités d'entre els morts (però en canvi hauria ressuscitat físicament al cel)[3][5] i que expiés els pecats de la humanitat.[5] El moviment dels ahmadiyya diu que Jesús va ser un home mortal que va sobreviure a la seva crucifixió i que va morir de mort natural a cent vint anys al Caixmir.[7][8] La majoria dels musulmans creuen que Jesús retornarà a la terra poc abans del Dia del Judici Final i derrotarà l'Anticrist.[3][9]

Jesús a l'Alcorà

[modifica]

Segons l'Alcorà, fou un dels profetes més estimats per Déu, un messies enviat per a guiar els israelites.[9][10] Els musulmans consideren que el Nou Testament no és autèntic i creuen que el missatge original de Jesús es va perdre i que Muhàmmad va venir després per a recuperar-lo.[11] La fe en Jesús i la resta de missatgers de Déu és un requisit per a ser musulmà.[12] L'Alcorà esmenta a Jesús pel seu nom 25 vegades, més sovint que Muhàmmad[13][14] i remarca que Jesús era un home mortal que com els altres profetes havia estat escollit per Déu per a difondre el seu missatge.[2] L'islam considera que Jesús no va ser el Fill de Déu encarnat. Els texts islàmics emfatitzen la noció de monoteisme i prohibeixen associar res a Déu, el que consideren una idolatria.[15] L'Alcorà diu que el mateix Jesús mai va afirmar la seva divinitat,[5] i prediu que al Judici final Jesús negarà haver fet mai tal afirmació (Alcorà 5:116).[16] Com tots els profetes de l'islam, Jesús és considerat un 'musulmà' i es creu que els seus seguidors haurien d'adoptar el camí recte ordenat per Déu.[17][18]

L'Alcorà no esmenta Josep, però sí que descriu l'anunciació a Maria per un àngel. La virginitat de Maria abans i després del naixement de Jesús està plenament reconeguda i s'atribueix a la voluntat de Déu (Alcorà, 3,41; 5,19; 19,22 i seg.).[19][20][21] L'Alcorà exposa que Déu va infondre l'Esperit Sant a Maria mantenint-la verge.[19][20][21] Per a l'islam, Jesús s'anomena l'Esperit de Déu perquè va néixer a través de l'acció de l'Esperit,[19] però aquesta creença no inclou la doctrina de la seva preexistència, tal com passa en el cristianisme.[22][23]

Referències

[modifica]
  1. Agwan, A. R.; Singh, N. K.. Encyclopaedia of the Holy Qurʼân (en anglès). 1a ed.. Delhi: Global Vision Pub. House, 2000, pàg. 669. ISBN 9788187746003 [Consulta: 15 desembre 2013]. 
  2. 2,0 2,1 Fasching, Darrell J.; deChant, Dell. Comparative Religious Ethics: A Narrative Approach (en anglès). John Wiley & Sons, 2001, p. 241, 274–275. ISBN 978-0-631-20125-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Campo, Juan E. Encyclopedia of Islam. Infobase Publishing, 2009, p. 397. ISBN 978-1-4381-2696-8. 
  4. Wheeler, Brannon. «Isra'iliyyat». A: Oliver Leaman. The Qurʼan: An Encyclopedia. Routledge, 2006. ISBN 978-0-203-17644-3. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Morgan, Diane. Essential Islam: A Comprehensive Guide to Belief and Practice. ABC-CLIO, 2010, p. 45–46. ISBN 978-0-313-36025-1. 
  6. Ankerberg i Caner, 2009, p. 19.
  7. Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices. ABC-CLIO, p. 55. ISBN 978-1-59884-203-6. 
  8. O'Collins, Gerald; Kendall, Daniel. Focus on Jesus (en anglès). Mercer University Press, 1998, p. 169. ISBN 978-0-85244-360-6. 
  9. 9,0 9,1 Glassé, Cyril. Concise Encyclopedia of Islam. Rowman & Littlefield, 2008, p. 270–271. ISBN 978-0-7425-6296-7. 
  10. Esposito, John L. The Oxford Dictionary of Islam. Oxford University Press, 2003, p. 158. ISBN 978-0-19-975726-8. 
  11. Paget, James C. Cambridge companion to Jesus. Cambridge University Press, 2001, p. 183. ISBN 978-0-521-79678-1. 
  12. The Muslim Jesus. ITV Productions, 19 agost 2007. 
  13. «Jesus, Son of Mary». Oxford Islamic Studies Online. [Consulta: 3 juliol 2013].
  14. Aboul-Enein, Youssef H. Militant Islamist Ideology: Understanding the Global Threat. Naval Institute Press, 2010, p. 20. ISBN 978-1-61251-015-6. 
  15. George, Timothy. Is the Father of Jesus the God of Muhammad?: Understanding the Differences Between Christianity and Islam. Zondervan, 2002, p. 150–151. ISBN 978-0-310-24748-7. 
  16. Understanding Islam: Basic Principles. Garnet & Ithaca Press, 2000, p. 71–73. ISBN 978-1-85964-134-7. 
  17. Shedinger, Robert F. Fortress Press. Was Jesus a Muslim?: Questioning Categories in the Study of Religion, 2009, p. ix. ISBN 978-1-4514-1727-2. 
  18. Caner, Emir F.; Caner, Ergun M. Kregel Publications. More Than a Prophet: An Insider's Response to Muslim Beliefs About Jesus and Christianity, 2003, p. 114. ISBN 978-0-8254-9682-0. 
  19. 19,0 19,1 19,2 Burns, Robert A. Christianity, Islam, and the West. University Press of America, 2011, p. 32. ISBN 978-0-7618-5560-6. 
  20. 20,0 20,1 Peters, F. E.. Islam: A Guide for Jews and Christians (en anglès). Princeton University Press, 2003, p. 23. ISBN 978-0-691-11553-5. 
  21. 21,0 21,1 Jestice, Phyllis G. Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 558–559. ISBN 978-1-57607-355-1. 
  22. Ankerberg i Caner, 2009, p. 32.
  23. Cooper, Anne; Maxwell, Elsie A. Ishmael My Brother: A Christian Introduction To Islam. Monarch Books, 2003, p. 59. ISBN 978-0-8254-6223-8. 

Vegeu també

[modifica]