Jezabel
|
Aquest article tracta sobre el personatge bíblic. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «Jezebel (pel·lícula)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 900 aC  Sidó (Líban) | ||
| Mort | c. 841 aC (58/59 anys) Jezrael (Israel) | ||
| Causa de mort | homicidi, defenestració damnatio ad bestias | ||
| Reina consort | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Baalisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca, sacerdotessa | ||
| Activitat | (Floruit: segle X aC ) | ||
| Participà en | |||
| assassinat premeditat |
|||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort | ||
| Família | Casa d'Omri | ||
| Cònjuge | Acab | ||
| Fills | Jehoram, Ahazià d'Israel, Atalia | ||
| Pare | Etbaal I | ||
| Cronologia | |||
| assassinat
| |||
Jezabel (Sidó, c. 900 aC - Jezrael, c. 841 aC) segons la Bíblia, Jezabel (en hebreu אִיזֶבֶל|אִיזָבֶל בת-אֶתְבַּ֫עַל ʾÎzéḇel bat Ethbaal) fou una reina consort del Regne d'Israel.[1]
Segons la narració bíblica, Jezabel va substituir el yahwisme pel culte a Baal i Axera i va ser responsable de la mort de Nabot. Això va causar danys irreversibles a la reputació de la dinastia Omride, que ja eren impopulars entre els israelites.[2][3][4][5]
Més tard, al Llibre de l'Apocalipsi, el nom de Jezabel s'atribueix amb menyspreu a una dona profètica de Tiatira, a qui l'autora, a través de la veu del Crist ressuscitat, acusa de conduir els seus seguidors a la fornicació (idolatria). Per negar-se a penedir-se, se l'amenaça amb un càstig sexual i la mort dels seus fills.[6][7]
Biografia
[modifica]Jezabel era la filla del rei de Fenícia Etbaal I,[8][9] un sacerdot de la dea Astarte que es va rebel·lar contra el rei Fel·les i va prendre el tron el 878 aC. D'acord amb Flavi Josep, historiador romà del segle i, Jezabel era bestia de Dido, la mítica reina de Cartago que se suïcidaria pel seu amor no correspost cap a l'heroi troià Enees.
Núpcies i descendents
[modifica]Jezabel es va casar amb el rei d'Israel Acab,[10] i van tenir diversos fills:
Història
[modifica]La seva història és narrada en els dos llibres dels Reis, en el primer i en el segon, de la Bíblia. Jezabel allunya Acab del déu dels israelites en favor de la devoció pel déu fenici, Baal, fet que reporta al rei moltes enemistats, com la del profeta Elies.[11][12] Acab i Jezabel aixequen temples a Baal a Israel i la religió pagana rep el patronatge reial.[11][12] Després d'haver matat els profetes de Jahvè, el profeta Elies desafia 450 profetes de Baal a una prova per mostrar el déu totpoderós.[13][14] De totes les ofrenes presents, l'única que crema és la d'Elies. Amb aquest triomf, va aconseguir guanyar molts adeptes entre les tribus d'Israel.
Referències
[modifica]- ↑ «Jezebel definition and meaning | Collins English Dictionary» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-04-27. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ «Micah 6:16».
- ↑ «2 Chronicles 21:6».
- ↑ «2 Kings 8:18».
- ↑ ISHDA, T. «The House of Ahab». Israel Exploration Journal, vol. 25, 2/3, 1975, pàg. 135–137. JSTOR: 27925509.
- ↑ Smith, Shanell T. «Female Agency in New Testament Texts». A: The Oxford Handbook of New Testament, Gender, and Sexuality. Oxford University Press, 2019, p. 168–169, 513. ISBN 978-0-19-021340-4.
- ↑ Streete, Gail Corrington. The Strange Woman: Power and Sex in the Bible (en anglès). Westminster John Knox Press, 1997, p. 154–55. ISBN 978-0-664-25622-7.
- ↑ Oxford English Dictionary. Second, 1989. "Jezebel" (US) and «Jezebel». A: . Oxford University Press.
- ↑ «Jezebel». Collins English Dictionary. HarperCollins. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ «Jezebel | Definition of Jezebel in US English by Oxford Dictionaries», 05-05-2019. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ 11,0 11,1 Eakin, Frank E. «Yahwism and Baalism before the Exile». Journal of Biblical Literature, vol. 84, 4, 1965, pàg. 407–414. DOI: 10.2307/3264867. JSTOR: 3264867.
- ↑ 12,0 12,1 Miller, J. M. «The Fall of the House of Ahab». Vetus Testamentum, vol. 17, 3, 1967, pàg. 307–324. DOI: 10.1163/156853367X00042.
- ↑ Eakin, Frank E. «Yahwism and Baalism before the Exile». Journal of Biblical Literature, vol. 84, 4, 1965, pàg. 407–414. DOI: 10.2307/3264867. JSTOR: 3264867.
- ↑ Miller, J. M. «The Fall of the House of Ahab». Vetus Testamentum, vol. 17, 3, 1967, pàg. 307–324. DOI: 10.1163/156853367X00042.
