Jibal
|
Per a altres significats, vegeu «Al-Djibal». |
Jibal (àrab: جبال, Jibāl, literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.[1] El nom va caure en desús a partir del segle xi durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.[2]
Geografia
[modifica]La regió limitava a l'est amb el desert del Khurasan, al sud-est pel Fars, al sud pel Khuzestan, al sud-oest i oest per l'Iraq (Iraq Arabí és a dir Iraq àrab és a dir la part central i sud del modern Iraq), al nord-oest per l'Azerbaidjan i al nord per la cadena de muntanyes Alburz que la separaven del Mazanderan. Les ciutats principals eren Rayy, Qazwin, Hamadan, Esfahan i Yazd.
Governadors
[modifica]Els seus governadors foren:
- Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah 744-747
- Abd-ar-Rahman Abu-Múslim 747-755
- Jumhur ibn Abd-ar-Rahman 755
- Muhàmmad ibn al-Àixath 755-756
- Abd-al-Hamid ibn Jàfar al-Ansarí 756-757
- Àssad ibn Abd-ar-Rahman 757-760
- Imran ibn Sàlih 760-776
- Hamza ibn Yahya 776-779
- Kulthum ibn Hafs 779-780
- Hàlaf ibn Abd-Al·lah 780
- Issa ibn Jàfar 780-782
- Sad ibn Sàlam al-Bahilí 782-787
- Abu-l-Abbàs al-Fadhl al-Barmakí 792-800
- Yahya ibn Saïd 800-805
- Al-Marzauban Jasatan 805
- Abd-Al·lah ibn Màlik 805-813
- Al-Hàssan ibn Sahl 813-821
- Abu-Tàïb Tàhir (I) ibn al-Hussayn (també de Khurasan) 821-822
- Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah 822-827
- Alí ibn Hixam 827-828
- Abu-Ishaq Muhàmmad (després califa al-Mútassim 833-842) 828-833
- Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa al-Ijlí 833-844
- Tàhir ibn Abd-Al·lah 844-849
- Abu-Jàfar Muhàmmad (després califa al-Múntassir 861-862) 849-859
- As-Sari ibn Muad aix-Xaybaní 859-860
- Tàhir ibn Abd-Al·lah (altre cop) 860-862
- Muhàmmad ibn Abd-Al·lah 862-866
- Abd-al-Aziz ibn Abi-Dúlaf al-Qàssim 866-867
- Mussa ibn Bugha al-Kalbí 867-874
- Al-Shalani 874-875
- Kaigalyq 875-882
- Adgu Tegin 883-886
- vacant 886-889
- Rafi ibn Haisam 889-894
- Abu-Muhàmmad Alí (després califa al-Muktafí 902-908) 894-902
- Iltutmix at-Turkí 902
- Hakan al-Muflikí 902
- Ismaïl ibn Àhmad (samànida) 902-907
- Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl (samànida) 907-914
- Muhàmmad ibn Ali ibn Saluq 914-915
- Wassif al-Bektumurí 916-917
- Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí 917
- vacant 917-920
- Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí (altre cop) 920-924
- Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad 924-926
- Nasr ibn Àhmad (samànida) 926-942
- Dhàhir-ad-Dawla Abu-Mansur Wuixmgir 942-943
- Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh 943
- Nuh ibn Nasr (samànida) 943-948
- Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh (altre cop) 948-976
- Fakhr-ad-Dawla 976-980
- Muàyyid-ad-Dawla 980-984
- Fakhr-ad-Dawla 984-997 (segona vegada)
- Majd-ad-Dawla 997-1029
- als gaznèvides 1029
Referències
[modifica]- ↑ Lockhart, L. «D̲j̲ibāl». A: The Encyclopedia of Islam. vol.2: C-G. BRILL, 1991, p. 534. ISBN 90-04-07026-5.
- ↑ Bosworth, Edmund. The Ornament of Histories: A History of the Eastern Islamic Lands AD 650-1041 (en anglès). I.B.Tauris, 2011, p. 2. ISBN 184885353X.