Majd-ad-Dawla
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 993  Iran | ||
| Mort | 1029 (Gregorià) (35/36 anys) Rayy (Iran) | ||
| Emir de Rayy | |||
| 997 – 1029 ← Fakhr-ad-Dawla | |||
| Família | |||
| Fills | Fana-Khusrau | ||
| Pares | Fakhr-ad-Dawla i Seyyedeh Khatun | ||
| Germans | Xams-ad-Dawla | ||
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
A la mort del seu pare Fakhr al-Dawla[1] l'agost del 997 el va succeir a la meitat dels dominis del Jibal (Isfahan i Rayy) el seu fill Abu Tàlib Rustam de 8 anys.[2] El seu germà Shams al-Dawla el va succeir a Hamadan. El poder va quedar en mans de la seva mare Sayyida.[3] L'emir de l'Iraq, Baha al-Dawla fou reconegut com a degà de la família i per tant cap suprem de la confederació. Molt ràpidament de pujar el poder el ziyàrida Kabus ibn Wushmgir va poder recuperar les seves antigues possessions del Gurgan i Tabaristan de les que ja no tornarà a ser expulsat. Majd va tenir com a preceptor al filòleg i gramàtic Ahmad ibn Faris.
El 1006/1007 Majd (uns 17 o 18 anys) es va voler desfer de la tutela de la seva mare però fou arrestat pel seu germà Shams al-Dawla amb el suport del cap kurd Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla i fou empresonat un any. Segurament fou llavors quan Sayyida va concedir Isfahan a un parent seu, Ala al-Dawla, com a governador.[4] Alliberat el 1007/1008 va poder tornat a Rayy. El 1014/1015 Shams al-Dawla es va apoderar de Rayy temporalment. Majd va seguir tota la vida sota la influència de la seva mare que no va morir fins al 1028, i fou sempre el verdader poder. Llavors Majd hauria pogut governar sol però no tenia els coneixements necessaris dels afers de govern i a més s'havia dedicat durant anys als plaers sexuals i tenia nombroses concubines (i algunes esposes) de les que va tenir uns 30 fills. En els mesos següents el desordre es va apoderar de Rayy on Majd no va poder tenir a ratlla als soldats daylamites ni va poder mantenir l'ordre. El sultà Mahmud de Gazni no havia atacat Rayy fins aleshores perquè estant governat per una dona no considerava l'estat un enemic potencial i Majd va pensar que era un bon aliat i el va cridar en ajut per restaurar el control al seu domini.
Mahmud es va aprofitar de la situació i va enviar un exèrcit a Rayy, que quan va ser a la ciutat va arrestar i deposar a l'emir. Rayy va patir un saqueig terrible, que es va justificar al·legant el domini local que les sectes herètiques dels mutazilites, els ismaïlites i altres xiïtes radical exercien i que els buwàyhides (també xiïtes) havien tolerat. La regió fou annexionada a l'imperi gaznèvida i va servir de base per les operacions militars al nord-oest de Pèrsia.
Majd-ad-Dawla i el seu fill i hereu presumpte Abu Dulaf foren tinguts com a ostatges per Mahmud i després el seu fill Masud ibn Mahmud, a l'Índia i després a Gazni.[5] Majd va morir a Gazni en una data que no consta. Segons les seves monedes va portar el títol de xahanxà.
Notes
[modifica]- ↑ emir d'Hamadan del 876 al al 980; el 984 va recuperar Hamadan i a més a més va dominar Rayy i Isfahan
- ↑ Segons l'anònim Mudjmal al-tawarikh wa l-kisas va néixer en rabi II del 39, això és entre juliol i agost del 989, però Rudhrawari li assigna 4 anys; la primera data és més probable
- ↑ segurament germana del bawàndida Marzban ibn Rustam, príncep de Firrim, conegut com l'autor del Marzban-nama
- ↑ però va acabar independent el 1029 quan els gaznèvides van ocupar Rayy, i fou l'origen de la dinastia Kakúyida
- ↑ segons Gardizi en unes condicions honorables
Bibliografia
[modifica]- Cambridge History of Iran, IV