Vés al contingut

Jillian Banfield

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJillian Banfield
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Armidale (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Johns Hopkins
Universitat Nacional Australiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímica, geomicrobiòloga, microbiòloga, geòloga, botànica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley (2002–)
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaBanfield Modifica el valor a Wikidata
Premis
IPNI: 20034836-1

Jillian Banfield (Armidale, 18 d'agost de 1959) és una bioquímica i geomicrobiòloga australiana.[1] El 2011, va rebre el premi L'Oréal-Unesco per a les dones en ciència pel seu treball sobre el comportament dels bacteris i la matèria en condicions extremes amb influència al medi ambient i la Terra.[2]

Biografia

[modifica]

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley[3] i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.[4]

Premis

[modifica]
  • 1999: Premi MacArthur[5]
  • 2000: Boca Guggenheim[6]
  • 2006: Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units[7]
  • 2011: Premi L'Oréal-Unesco per les dones i la ciència[2]
  • 2015: Membre de l'Acadèmica Australiana de Ciències[8]
  • 2018: Membre de la Royal Society.[9]
  • 2020: Premi Urey de la European Association of Geochemistry* 2020 [10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ (anglès)Présentation sur le site de l'université de Californie à Berkeley
  2. ↑ 2,0 2,1 13e Prix L'Oréal-UNESCO pour les Femmes et la Science, 2011
  3. ↑ (anglès)Son CV
  4. ↑ (anglès)La page de son laboratoire
  5. ↑ (anglès)Présentation sur le site de la fondation MacArthur
  6. ↑ (anglès)sa page sur la fondation Guggenheim
  7. ↑ (anglès)Jillian F. Banfield sur le site de l'[académie nationale des sciences
  8. ↑ (anglès)Professor Jillian Fiona Banfield sur le site de l'académie australienne des sciences Arxivat 2019-06-02 a Wayback Machine.
  9. ↑ «Jillian Banfield» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2018].
  10. ↑ (anglès)[1]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jillian_Banfield&oldid=32595799»