Jingtai
| |||
| Nom de temple | 代宗  | ||
|---|---|---|---|
| Nom pòstum | 符天建道恭仁康定隆文布武顯德崇孝景皇帝, 恭仁康定景皇帝, 戾毀 i 戾 | ||
| Biografia | |||
| Naixement | 21 setembre 1428 Pequín (RP Xina) | ||
| Mort | 14 març 1457 (28 anys) Pequín (RP Xina) | ||
| Sepultura | Tombes de la dinastia Ming Jingtai Tomb (en)  | ||
 Emperador de la Xina Ming | |||
| 22 setembre 1449 – 24 maig 1457 (destronament) ← Zhengtong – Zhengtong → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Ming | ||
| Cònjuge | Empress Xiaoyuanjing Empress Hang | ||
| Fills | Zhu Jianji (  ) Empress HangPrincess Gu'an ( ) Empress Xiaoyuanjing | ||
| Pare | Zhu Zhanji | ||
| Germans | Zhengtong Princess Changde Princess Yongqing Princess Shunde | ||
Jingtai (xinès 景泰) (1428-1457) va ser el setè emperador de la Dinastia Ming. Va ocupar el poder quan el ser germà l'emperador Zhengtong va ser capturat i empresonat pels mongols.[1]
Biografia
[modifica]Zhu Qiyu va néixer el 21 de setembre de 1428 a Pequín, segon fill de l'emperador Xuande. Va escollir el nom de regnat Jingtai, i com a nom pòstum o de temple va tenir la denominació de Taizong ó Daizong.[2]
Va ocupar el poder amb només 22 anys a causa de la captura del seu germà, l'emperador Zhengtong, per part de les tropes del líder dels oirat-mongols Esen Taiji, en els incidents de Tumu (1449).
En una situació sense precedents, quan Zhengtong va ser alliberat i va retornar a Pequín, Jingtai va seguir governant amb el suport del ministre Yu Qian i va posar al seu germà sota arrest domiciliari durant set anys en un palau de la Ciutat Prohibida.[3][4]
Va tenir quatre consorts: l'emperadriu Xiao Yuan Jing (孝淵景皇后) amb qui va tenir dues filles, l'emperadriu Su Xiao amb qui va tenir un fill (Zhu Jianji), la Noble Consort Tang i la concubina Li Xi’er.[5]
Durant el seu mandat es van fer obres importants amb la reparació de diversos canals i dics de la ribera del riu Groc, i la del Gran Canal, amb una prospera situació econòmica que va facilitar el reforçament de la dinastia.[4]
El fill de Jingtai va desaparèixer de forma misteriosa i l'emperador va caura en una situació de pena i depressió, situació quer va aprofitar el seu germà per recuperar el poder i tornar a ser emperador amb el nom de Tianshun.
Jingtai va morir a Pequín el 14 de març de 1457, amb el nom postum o de temple de Taizong. El seu germà no va permetre que fos enterrat en les tombes de la dinastia i està enterrat amb l'emperadriu Wang al turó de Jinshan a les muntanyes de Xishan, a l'Ouest de Pequín, amb honors només de Princep. La seva tomba té el nom de Jingtailing.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Jingtai. Emperor of Ming Dinasty» (en anglès), 04-07-2008. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: gener 2017].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016. ISBN 9782340-011991.
- ↑ 3,0 3,1 «Zhu Qiyu - the Jingtai Emperor» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Gallery of historical characters. Ming Dinasty Emperors who lived in the Forbiden City» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
- ↑ «Jingtai Emperor» (en anglès), 04-06-2012. [Consulta: gener 2017].