Joan Anton Sànchez Carreté
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1950  (74 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, assessor fiscal |
| Partit | Partit del Treball d'Espanya |
Joan Anton Sànchez Carreté (6 de desembre de 1950) és un polític que estigué en actiu durant la dictadura de Franco. En l'actualitat és un expert en temes de fiscalitat. Va cursar estudis empresarials a ESADE. Ha escrit diversos articles al diari La Vanguardia.[1][2]
De jove va ser militant de l'organització de caràcter marxista-leninista Partit del Treball d'Espanya, on va assolir càrrecs de responsabilitats en la seva branca catalana. També va ser responsable del programa econòmic d'aquesta organització. El 1977 va organitzar una coalició electoral amb Esquerra Republicana de Catalunya que va treure un diputat (Heribert Barrera) i més de 140.000 vots a Catalunya.[3] L'octubre de 1977, amb 26 anys, va ser expulsat juntament amb altres dirigents de la branca catalana per denunciar la falta de democràcia interna del partit i per seguir una línea més catalanista.[4] Més endavant es va presentar a les eleccions amb el BEAN encapçalant la llista amb Lluís Maria Xirinacs i Manuel López Àlvarez.[5]
El 1977 va ser proposat, pel president Tarradellas en l'exili, membre de la Comissió Permanent de l'Organisme Consultiu de la Generalitat de Catalunya (Josep Tarradellas (Ja sóc aquí. Record d'un retorn, pàg. 84). Durant la Transició, escrivia habitualment articles en el diari Avui.[6][7] En el 1978 va escriure (conjuntament amb Humbert Roma) el llibre La Constitució. Les raons del no.[8] També és coautor del llibre Un gol al futuro: claves del futbol profesional para el siglo XXI.[9]
El març del 2013 l'Audiència Provincial de Barcelona li va perdonar una condemna per delicte fiscal per uns fets ocorreguts el 1991, en la seva qualitat d'assessor fiscal. La sentència dels fets de 1991, que fou confirmada pel Tribunal Suprem l'any 2006, va ser qüestionada per la pràctica totalitat de la doctrina, per tota ella l'article del catedràtic de dret financer i tributari[10] de la Universitat de Sevilla, Fernando Pérez Royo, publicat l'1 de desembre de 2006 en el diari "La Ley", que qualifica la sentència de "sorprenent". En el mateix sentit, l'article del catedràtic de la Universitat Complutense Ramón Falcón y Tella, publicat a "Quinzena fiscal Aranzadi" en el 2012, que considera els fonaments de la sentència discutibles i peculiars.[11] Anteriorment havia estat indultat per Rodríguez Zapatero amb informe favorable del Tribunal Sentenciador.
Ha estat conseller d'ENHER i de FECSA. Assessor fiscal de la família Pujol, va ser uns dels experts que van assistir a la reunió celebrada a Barcelona per l'herència no declarada de la família Pujol-Ferrusola.[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ «La Vanguardia - El fruto del caso Julio Iglesias».
- ↑ «La Vanguardia - És possible que les grans tecnològiques paguin impostos a Espanya?». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ «200.000 personas en la concentración de Esquerra de Catalunya».
- ↑ «El país. Los escindidos del PTE crean un nuevo partido en Cataluña.».
- ↑ «Candidatures: circumscripció de Barcelona. Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya». Eleccions al Parlament de Catalunya 1980. Eleccions al Parlament de Catalunya 1980, Departament Governació i Administracions Públiques. Generalitat Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 18 octubre 2023].
- ↑ «Diari Avui. 15/02/1977».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Diari Avui. 21/07/1977».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Blog - El No a la Constitució».
- ↑ Un gol al futuro: claves del fútbol profesional para el siglo XXI. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Article del catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat de Sevilla».
- ↑ «La doctrina de la sustancia económica y su codificación en Estados Unidos».
- ↑ «El asesor fiscal de los Pujol no sabía nada de una herencia ni de cuentas en el extranjero».
- ↑ Directa. «CIU SA: la via catalana a la corrupció». [Consulta: 26 gener 2018].[Enllaç no actiu]