Vés al contingut

Joan Aranyès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Aranyès
Biografia
Naixementc. 1600 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1650 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata

Joan Aranyés (Lleida? ca. 1600- Lleida? ca. 1650) fou un compositor i mestre de capella català del segle xvii.[1]

Biografia

[modifica]

Joan Aranyés va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares i fou mestre de capella de la Seu de Lleida entre els anys 1614 i 1620. Anys més tard es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana.[2]

A Roma l'any 1624, va publicar el Libro segundo de tonos y villancicos, que consta de dotze cançons (tonos) per a veus i guitarra. Amb aquestes cançons va voler mostrar l'existència de l'acompanyament de la guitarra espanyola a la usanza romana. Aquesta obra situa a Aranyès entre els compositors que es van decantar durant el segle xvii per un nou estil d'influència italiana.[2]

Un cop va retornar de Roma, fou mestre de cant de la Seu d'Urgell de 1627 a 1634 on succeí a Marcià Albareda. L'any 1649 va tornar al càrrec però, l'any següent, va ser substituït per Jaume Vidal. Aquesta seria la darrera activitat musical de la qual se'n té constància.[1]

Obra

[modifica]

De la seva producció musical, únicament es coneixen obres vocals de caràcter profà:[3]

  • Existeix una primera obra que es considera que s'ha perdut [1]
  • Libro segundo de tonos y villancicos de una, dos, tres y quatro voces con la zifra de la guitarra espannola a la usanza romana, Roma, Juan Battista R. Oletti, 1624.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IX. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 45. ISBN 84-297-5283-8. 
  2. 2,0 2,1 Gran Enciclopèdia de la Música. Volum 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0233-8. 
  3. Bonastre, F. «Aranyés, Joan». A: E. Casares Rodicio (direcció i coordinació). Diccionari de la Música Espanyola i Hispanoamericana (en castellà). vol. I. Madrid: Societat General d'Autores i Editors, 1999, p. 561. 

Bibliografia

[modifica]
  • Querol, M. Spanish Baroque music. Secular Polyphony. Madrid: Higher Council for Scientific Research, 1970. 
  • Bonastre, F. «The Musical Baroque in Catalonia». A: The Catalan Baroque. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.