Joan Baptista Bruguera i Morreras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  valor desconegut |
| Mort | segle XVIII valor desconegut |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Escolania de Montserrat |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre de capella |
| Activitat | 1750 - 1766 |
| Ocupador | Reial Convent de l'Encarnació, mestre de capella (1750–1752) |
Joan Baptista Bruguera i Morreras (Figueres, segle xviii) fou un compositor, mestre de capella català i teòric català.
Es formà a l'Escolania de Montserrat[1] i exercí com a mestre de capella a diversos llocs destacats: a Figueres (Girona, 1765), al monestir de La Encarnación de Madrid, on succeí Pedro Rodrigo el 1750[2], i a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (1750).[2] A més, va participar en el procés de selecció per al càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo (Castella-la Manxa, 1763), on va obtenir el segon lloc en les oposicions.[3][4]
L'any 1765, va participar en el concurs del Catch Club de Londres amb un cànon a tres veus titulat Beatus Vir. Aquesta composició va ser guardonada amb un premi de 1.000 [5] guinees i una medalla d'or, reconeixent-la com el millor cànon pel seu domini científic, enginy, harmonia i melodia.[4][3]
La condecoració li va ser lliurada pel capità general, marquès de la Mina, en nom de la Cort d'Anglaterra.[5] Aquesta composició es va publicar a la col·lecció Four Collection of Catches, Canons and Glees... inscribed to the noblemen and gentlemen of the Catch-Club at Almacks i, actualment, se'n conserva una còpia a la Biblioteca Imperial de Viena. Altres obres seves es poden consultar a la Biblioteca de Catalunya.[4][3]
Va participar en la polèmica generada per l'obra del pare Antoni Soler, Llave de la Modulación, amb la seva Carta Apologética..., datada a Figueres el 2 de gener de 1766, on es posicionà en contra del compositor català. Aquesta carta es va publicar a Madrid, i hi ha teories que suggereixen que podria haver estat escrita pel seu germà, Pere Bruguera Moreres.[3][4]
Fins i tot, segons León Tello, és possible que Joan Baptista Brugera fos l’autor mateix de l’obra Labyrinto de labyrintos. En aquest escrit, Brugera defensa l’ús de la creu aspada i el doble bemoll per indicar les alteracions dobles, una proposta que el pare Soler considera superflu. Aquesta discrepància porta Brugera a replicar al pare Soler amb la seva Carta apologètica.[4] [3]
Referències
[modifica]- ↑ https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/5193/gbc2de3.pdf?sequence=2&isAllowed=y
- ↑ «Anexo:Maestros de capilla del Real Monasterio de la Encarnación de Madrid» (en espenyol). Viquipedia. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Joan Baptista Bruguera i Moreres» (en catala). Gran Enciclopèdia de la Musica. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 SANHUESA FONSECA, Maria. «Juan Bautista Brugera Morreras», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 734-735.
- ↑ 5,0 5,1 https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_girona/06_publicacions_ahg/publicacions_periodiques/publicacions_periodiques/fitxers/inf_22.pdf
Bibliografia
[modifica]- Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà, text d'Inés Padrosa Gorgot, pàg. 151. (ISBN: 978-84-96747-54-8)
- Bruguera i Morreras, Joan Baptista: Carta apologetica, que en defensa del Labyrinto de Labyrintos compuesto por un autor, cuyo nombre saldrá presto al publico escribió Don Juan Bautista Bruguera i Morreras, Presbytero Maestro de Capilla en la Iglesia de Figueras en Cathaluña, contra la Llave de la Modulación, i se dirige a su autor el M.R.P. Fr. Antonio Soler..., Francisco Suriá imp., Barcelona 1766