Joan Barceló (arquitecte)
|
Per a altres significats, vegeu «Joan Barceló (desambiguació)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1712  Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) |
| Mort | 1790 ↔ 1792 (77/87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Joan Barceló (Alcalà de Xivert, ca. 1712 - ca. 1790/1792), fou un arquitecte barroc valencià.[1]
Vida i obra
[modifica]
Fill de Josep Barceló, mestre d'obres i picapedrer també, exerceix el seu mestratge en les comarques septentrionals del País Valencià.
En 1734, treballant en Sant Mateu, possiblement en l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels, presenta un projecte per la nova església d'Alcalà de Xivert, on primerament és elegit però finalment la junta de fàbrica prefereix a Josep Herrero. També es presenta a l'any següent, junt al seu pare, per a la construcció del temple, però tampoc ho aconsegueix.[2][3]
Josep Barceló, i els seus fills Josep menor i Joan, es traslladen en 1735 a Sant Jordi per haver aconseguit el contracte per a construir l'església i el campanar. La traça de la fàbrica pot haver estat obra de Joan. Allí treballaran els Barceló fins a l'acabament de l'església, en 1756, i del campanar, en 1759.[4][5]
Deixant la resta de la família a Sant Jordi acabant l'església, Joan Barceló es trasllada a Alcalà de Xivert en ser elegit per acabar l'església. Allí realitza el projecte de la façana, i dirigeix la construcció de la façana i la cúpula durant el període de 1746 a 1766.[6][7]
També participà en la construcció de la capella de Sant Climent en l'església arxiprestal de Sant Mateu.
L'església de Santa Maria de Marçà, iniciada la seva construcció el 20 de novembre de 1768, fou dissenyada per Joan Barceló.[8]
Entre 1770 i 1779 apareix dirigint la construcció de l'ermita de Sant Pere de la Barcella de Xert, amb un exterior anodí però un interior amb perfils moguts.[9] I en 1774, projecta i inicia les obres de la nova església de Torreblanca, que quedaren paralitzades a l'altura de la cornisa, bé per problemes econòmics o bé per discrepàncies amb la junta de fàbrica.[10]
Per aquests anys es presenta al concurs per a cobrir la vacant de mestre d'obres de la Catedral de Tortosa, però no obtingué la plaça.[10]
En 1784 fou elegit per a projectar i construir la torre campanar de l'església d'Alcalà de Xivert, agafant com a model la torre campanar de l'església de Santa Caterina de València, i on estigué com a mestre d'obres fins a la seva mort, ocorreguda després del 21 d'abril de 1790, quan apareix actuant d'agrimensor en un plet entre Torreblanca i Alcalà de Xivert,[11][1] i el 20 d'agost de 1792, quan la seva viuda, Maria Rosa Cucala, rep 15 lliures de la junta de fàbrica del Campanar, en pagament de la traça, que en vida de Joan Barceló no es va cobrar.[12]
Referències i notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Iturat Garcia 1984: pp. 97-98.
- ↑ Ruiz de Lihory 1905: pp. 53-54.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 246 i 335.
- ↑ Ferreres i Nos 1986.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 246 i 333.
- ↑ Cucala Puig 1966.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 246 i 338.
- ↑ Llop Tous 2010. p. 11.
- ↑ Segarra Roca 1951.
- ↑ 10,0 10,1 Gil Saura 2004: p. 246.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 246 i 398.
- ↑ Varona Gil 2009: p. 260.
Bibliografia
[modifica]- Cucala Puig, José María «Iglesia parroquial San Juan Bautista» (en castellà). Programa de Festes Patronals d'Alcalà de Xivert, 1966.
- Ferreres i Nos, Joan «Documentació i plànols de l'església de Sant Jordi». Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 16, oct-des 1986, pp. 67-84.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Iturat García, Joaquín «Lo campanar d'Alcalà de Xivert». Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 45-46, gener-juny 1984, pp. 89-111. ISSN: 0212-3975.
- Llop Tous, Josep «Apunts sobre l'església de Falset : Els artífexs». Lo violí, núm. 9, 2010, pp. 10-12. ISSN: 1886-872X [Consulta: 13 gener 2015].
- Ruiz de Lihori, José, baró d'Alcahalí. Alcalá de Chivert: Recuerdos históricos (en castellà). València: Establecimiento Tipográfico Domenech, 1905.
- Segarra Roca, J «San Pedro de la Barcella» (en castellà). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, núm. 27, 1951, pp. 321-325. ISSN: 0210-1475.
- Varona Gil, Josep Eugeni (trad.). «El libro de pagos de la fábrica de Alcalá de Xivert en 1783». A: El llibre de fàbrica del Campanar d'Alcalà. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2009, pp. 177-315. ISBN 978-84-923793-6-1.