Joan Barrau i Esplugues
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1820  Barcelona |
| Mort | 20 setembre 1879 (59 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, compositor |
| Família | |
| Germans | Josep Oriol Barrau i Esplugas |
Joan Barrau i Esplugues (Barcelona, 27 d'abril de 1820 – 20 de setembre de 1879)[1] va ser mestre de cant al Teatre del Liceu, compositor i teòric musical.
Com a professor va assolir un reconeixement notable i va plasmar la seva metodologia en el seu conegut Método de canto para voz de soprano con un discurso preliminar. També va realitzar classes de piano, instrument per al qual va transcriure alguns motius d'ópera com La Traviata i Los Puritanos.
Va realitzar diversos viatges, el 1851 a Itàlia i el 1855 a L'Havana, on hi va ensenyar i dirigir un teatre. Al seu retorn a Barcelona va fundar la Societat Liricodramàtica del Cercle del Liceu. Entre els seus deixebles més destacats hi ha Juan Ordinas, Gonzalo Tintorer, Trinidad Mestres, Calafell i Domingo Seguí.[2]
Joan Barrau i Esplugues va morir el 20 de setembre de 1879 a Barcelona després d'una llarga i penosa malaltia.
Referències
[modifica]- ↑ «Crónica general». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias: (22 Septiembre 1879), 22-09-1879, pàg. 3.
- ↑ Casares Rodicio, Emilio. «Barrau Esplugas, Juan», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 253.