Joan Bosch i Agustí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1936  (87 anys)Girona |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Ignasi Bosch i Reitg |
,_pavell%C3%B3_d%27informaci%C3%B3.jpg)
Joan Bosch i Agustí (Girona, 28 de desembre de 1936) és un arquitecte català.
Biografia
[modifica]Joan Bosch i Agustí va néixer a Girona el 1936. Fill d'Ignasi Bosch i Reitg i net d'Isidre Bosch i Batallé, tots tres arquitectes.[1]
A l'edat de 14 anys va formar part del primer agrupament escolta diocesà de Girona (l'any 1951), agrupament ideat pels seminaristes Ramon Canals Cases i Jordi Bachs.[2]
Va anar a Barcelona l'any 1955 a estudiar arquitectura. El 1956 va entrar en el moviment parapolític CC (Crist-Catalunya),[3] on va conèixer i treballar conjuntament, entre altres, a Josep Espar Ticó, qui uns anys més tard va fundar l'editora de discos Edigsa i va obrir la llibreria Ona, amb qui va organitzar l'any 1958 les Rutes Universitàries a Montserrat.[4]
El dia de Sant Jordi de l'any 1959, va organitzar a la Rambla de Girona la primera parada de llibres després de la Guerra Civil, amb llibres en català.[5]
Va acabar els estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1962.[6]
Va ser un dels fundadors, l'any 1963, de la llibreria Les Voltes de Girona, per vendre llibre en català. Ell mateix en dissenyà la remodelació.[7]
En la seva estada a Barcelona va conèixer diversos membres de la Gauche Divine: Va coincidir amb el dissenyador Miquel Milà a l'Escola d'Arquitectura, i amb l'arquitecte Oriol Bohigas varen coincidir com a membres de la Junta de Govern del COAC, amb el deganat de Xavier Subias i el deganat de Josep Maria Fargas.[8]
El 1985 va fundar amb altres pares la 'Fundació Autisme Mas Casadevall', que es va establir al Mas d'aquest mateix nom, a Serinyà. Va ser-ne membre de l'equip director durant molts anys. El 2003 hi va projectar i construir noves llars i una sala polivalent.[9]
Obra (selecció)
[modifica]- Les casetes blanques (Montbau), projectades el 1963, un grup de 58 cases unifamiliars esglaonades, al barri de Montbau de Barcelona. Construïdes del 1964 al 1968.
- Pavelló d'informació hotelera del parc de la Devesa a Girona (1964).
- Casa Dolera-Lajo, habitatge unifamiliar a Girona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1965).
- Edifici d'habitatges Marboré, obra de Segur de Calafell (Baix Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. (1968).
- Complex d'apartaments format per tres volums (Ipanema, i Capanema i Mar i vent), a Platja d'Aro, els dos primers realitzats per Joan Bosch (1974-1976).
- Centre Cívic Sant Narcís, a Girona, edifici construït el 1952 pel seu pare, en Ignasi Bosch, que Joan Bosch va reformar als anys 80.[10]
- Escola Pública Provençals, a Barcelona, encarregada per l'Ajuntament de Barcelona, sent l'alcalde en Pasqual Maragall, el 1986.[11]
- Va dirigir la rehabilitació, el 1999, del teatre Zorrilla de Badalona.
Referències
[modifica]- ↑ «Modernisme, noucentisme, racionalisme i eclecticisme». Revista de Girona.
- ↑ Marquès, Salomó «El naixement de l'escoltisme catòlic gironí: el paper dels seminaristes i del clergat en el context preconciliar (1950-1962)». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 2004, pàg. 56-79.
- ↑ Bordetas, Ivan; Sánchez, Anna. L'antifranquisme oblidat De la dissidència cristiana al comunisme revolucionari (1953-1972). Editorial Base, p. 352. ISBN 978-84-17759-23-0.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana, 1979. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-7202-337-0.
- ↑ «Les primeres parades de Sant Jordi a la Rambla de Girona».
- ↑ «Joan Bosch i Agustí». ArquitecturaCatalana.cat.
- ↑ «La curta història de SLLAD».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Lampada, dels anys de la Gauche Divine».
- ↑ «Fundació Autisme Mas Casadevall».
- ↑ «Teatre Reparada Domènech - Sant Narcís». Publicacions Institut del Teatre.
- ↑ «25 anys de Provençals».