Joan Camprubí (coreògraf)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1825  Reus (Baix Camp) |
| Mort | segle XIX Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògraf, ballarí de ballet, ballarí |
| |
Joan Camprubí (Reus, 1825 - Barcelona, ?) fou un ballarí i coreògraf català de dansa clàssica i dansa espanyola.[1]
Fill del mestre de danses boleres Marià Camprubí, Joan Camprubí va aprendre els passos de dansa des de ben petit. Als onze anys ja havia ballat a Barcelona, Granada, Madrid i Sevilla. Va estudiar amb el mestre italià Fabianni, i quan el 4 d'abril de 1847 es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu, Joan Camprubí figurava en el cartell fent parella amb la barcelonina Manuela García i encapçalant la Compañía de Baile Nacional, formada per seixanta figurants. En aquella ocasió, Camprubí i García van interpretar La Rondeña, ballada per dotze parelles i amb coreografia del mateix Camprubí, aleshores mestre de ball del Liceu. D'aquests ballarins, un any més tard, es forma el cos de ball del Liceu, amb només quatre homes, entre els quals Joan Camprubí figura com a primer ballarí i coreògraf. Camprubí i García van ser la primera parella de ballarins catalans que van fer gira per Europa: Toló, Bordeus, París, Londres, Basilea, Berna, Zuric, Stuttgart, Múnic, Dresden, Viena, Pest, Transsilvània, Moràvia, Galitsia, Pèrsia i tres anys d'actuacions a Rússia. De retorn a Barcelona, es van establir al Gran Teatre del Liceu, on van presentar un extens repertori de coreografies: La Cachucha, El Jaleo, Seguidillas, Sevillanas, Boleras robadas, Ball pla i Ball rodó.[2]
Estrenes
[modifica]4 abril 1847: La Rondeña (en la inauguració del Gran Teatre del Liceu)[2] La Cachucha El Jaleo Seguidillas Sevillanas Boleras robadas Ball pla Ball rodó[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Camprubí (coreògraf)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Camprubí, Joan. «Joan Camprubí». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].